Resultats de la cerca bàsica: 41
|
21.
vergonya
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Deshonor humiliant, cosa deshonorant. És una malifeta que us cobreix de vergonya. No defensar la ciutat fins al darrer moment ha estat una vergonya. És una vergonya llevar-se tan tard! treure a la vergonya un reu Exposar-lo a la contemplació pública. Torbament de l [...]
vergonya
|
|
22.
reo
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
m i f 1 reu -ea. El reo, la reo, el reu, la rea. 2 [reconocido culpable] reu -ea. 3 reo de Estado criminal polític. m 4 ict [trucha] truita f. [...]
|
|
23.
relaxat
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
-ada adj 1 [distès] relajado -da. 2 dr i hist [reu] relajado -da. [...]
|
|
24.
absoldre
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr absolver. Absoldre un reu, absolver a un reo. Absoldre algú dels seus pecats, absolver a uno de sus pecados. [...]
|
|
25.
relaxar
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr 1 [la tensió] relajar. 2 [la llei, la disciplina] relajar. 3 dr i hist [un reu] relajar. v pron 4 [músculs, esperit] relajarse. Relaxa't una estona cada dia, relájate un rato cada día. [...]
|
|
26.
culpable
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Dret
[...]
|
|
27.
in dubio pro reo
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Dret
Significat literal: En cas de dubte, a favor de l'acusat, a favor del reu. [...]
|
|
28.
jutjar
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr 1 juzgar. Jutjar un reu, juzgar a un reo. 2 [emetre una opinió] juzgar, considerar, creer. 3 a jutjar per a juzgar por. A jutjar pels aplaudiments del públic, l'estrena de l'obra ha estat un èxit, a juzgar por los aplausos del público, el estreno de la obra ha sido un éxito. [...]
|
|
29.
acusat | acusada
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Dret
[...]
|
|
30.
deixuplinar
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr 1 [per càstig o mortificació] disciplinar, flagelar, azotar. El reu fou deixuplinat, el reo fue disciplinado. v pron 2 disciplinarse, flagelarse. [...]
|
vergonya
1 1 f. [LC] Deshonor humiliant, cosa deshonorant. És una malifeta que us cobreix de vergonya. No defensar la ciutat fins al darrer moment ha estat una vergonya.
1 2 f. [LC] per ext. És una vergonya llevar-se tan tard!
1 3 [HIH] [LC] treure a la vergonya un reu Exposar-lo a la contemplació pública.
2 1 f. [LC] Torbament de l'ànim per una falta comesa, per una humiliació rebuda. No et fa vergonya d'haver acceptat un càrrec dels enemics de la teva pàtria? Donar-se vergonya d'haver comès una falta. Li hauria de caure la cara de vergonya. Jo no sé com no li cau la cara de vergonya, d'haver fet això.
2 2 f. [LC] Torbament de l'ànim, que sol fer enrojolar el rostre, en sentir-nos objecte de l'atenció d'algú. Li fa vergonya parlar en públic.
3 f. [LC] Estimació de la pròpia honra. Un home de vergonya. No tens vergonya de consentir una malifeta com aquesta.
4 f. pl. [LC] Òrgans genitals. Ensenyar les vergonyes.