Resultats de la cerca frase exacta: 27

21. voler 1
Font Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 tenir la intenció de pretendre, voler una cosa a la qual hom creu tenir dret. El comte pretenia la devolució de totes les terres. preferir(->), voler una cosa per damunt d'una altra. donar la gana(fam.). Per què ho fas, això? --Perquè em dona la gana. ficar-se (una cosa) al cap [...]
22. cel
Font Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
[veure la solució] ver el cielo abierto (o los cielos abiertos). 20 voler tocar el cel amb la mà fig [pretendre coses impossibles] pedir peras al olmo.  [...]
23. apuntar (castellà)
Font Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
, la proa s'encara al nord. 19 [referirse] anar, dirigir-se pron. Ya sé a dónde apuntan tus quejas, ja sé cap on van les teves queixes. 20 [pretender] aspirar, pretendre tr, anar al darrere de. Apunta a la presidencia, aspira a la presidència. 21 tendir. Sus proyectos apuntan a la consecución de [...]
24. afirmar
Font Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
veritat. sostenir, afirmar una cosa que és negada per altres. reafirmar, tornar a afirmar. proclamar. Ell sempre proclamà la seva innocència. certificar. Hi ha testimonis que certifiquen el fet. pretendre. Ell pretén haver-ho vist. acreditar, assegurar la realitat d'una cosa. Acredita que ell no ha [...]
25. querer 1 (castellà)
Font Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
VERB MODEL v tr 1 voler. No quiere ir a la escuela, no vol anar a l'escola. Lo tendrás que hacer quieras o no, ho hauràs de fer tant si vols com si no vols. 2 [principiar] voler. Parece que quiere llover, sembla que vol ploure. 3 [proponerse] voler. 4 [pretender] voler, pretendre. Quiere ser un [...]
26. renunciar
Font Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
honor. dimitiro demetre(un càrrec) 2 v. intr. Abandonar definitivament, cessar de pretendre. desistir(de fer una cosa) privar-se de departir-se de, renunciar a la manera de pensar o d'obrar. desprendre'so deseixir-se(d'una cosa) retirar-se. Es retirà del món (del teatre, etc.). [...]
27. ir (castellà)
Font Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
darrere de). 75 ir y venir anar i venir. 76 ir y sense més ni més. Y entonces fue y se echó a llorar, i aleshores, sense més ni més, es posà a plorar. 77 no irás (o irá, etc) a pretendre, gosar, atrevir-se a. No irás a comértelo con los dedos..., no pretendràs menjar-t'ho amb els dits...78 no irás (o irá [...]
Pàgines  3 / 3 
<< Anterior  Pàgina  1  2  3