Resultats de la cerca frase exacta: 27
|
1.
pretendre
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
'algú). Totes pretenen el mateix noi. Voler que (quelcom) sigui reconegut com a cert. Ell pretén que és un remei infal·lible. Aspirar 1. Pretendre a aquells honors. Pretendre a la mà d'una dona. [...]
|
|
2.
pretendre
Font
Verbs conjugats
El verb que heu cercat es conjuga com atendre.
[...]
|
|
3.
pretendre
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr 1 pretender, aspirar a. Pretenia casar-se amb la filla de l'amo, pretendía casarse con la hija del dueño. 2 pretender. Pretenia que només ell tenia raó, pretendía que solo él tenía razón. v intr 3 pretender tr, aspirar a. Pretén a la seva mà, pretende su mano. [...]
|
|
4.
pretendre
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 perseguir(->) ambicionar festejar. Aquesta col·locació hi ha molts que la festegen. aspirar a anar al darrere(d'un càrrec, etc.) voler(->) intentar rondar. És un xicot que ens ronda la filla. 2 sol·licitar reclamar reivindicar exigir 3 afirmar. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
|
5.
pretensió
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció de pretendre. Aquesta pretensió és ridícula. Dret al·legat en pretendre quelcom. Les seves pretensions a la Corona de França. Tenir pretensions a una herència. Fet de creure's posseir una qualitat avantatjosa, un mèrit, etc. [...]
|
|
6.
ideal
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
més gran bé, la cosa a pretendre sobre tota altra, etc. El meu ideal fora de veure tothom feliç. No té altre ideal que fer diners. [...]
ideal
|
|
7.
concórrer
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
'obtingui un determinat resultat. Contribuir, cooperar, amb d'altres a un mateix efecte. Molt diverses causes han concorregut a arruïnar-lo. Tot concorre a fer-me creure que diu la veritat. Els sentits concorren a formar la percepció. Coincidir amb d'altres a pretendre una mateixa cosa [...]
|
|
8.
Participi dels verbs acabats en '-ndre': 'confundit' o 'confós'?
Font
Fitxes de l'Optimot
Els participis dels verbs acabats en -endre (encendre, pretendre, etc.) i -ondre (confondre, difondre, infondre, etc.) acaben en -ès i -ós respectivament. Per exemple:
encès (i no encengut)
pretès (i no pretendit)
confós (i no confundit)
infós (i no infundit)
En canvi, el verb pondre i els que [...]
|
|
9.
lluna
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
València] Estar molt distret. voler agafar la lluna amb les dents Pretendre l'impossible. voler fer veure la lluna al mig del dia [o voler fer veure la lluna en un cove] Voler fer veure una cosa increïble. Mes lunar sinòdic. La lluna de març. Qui per llunes va comptant, tretze mesos [...]
|
|
10.
tocar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
contra la mala sort. voler tocar el cel amb la mà Pretendre coses impossibles. Rebre o cobrar (diners o alguna cosa equivalent). Està acostumat a tocar-ne molts, de diners. Tractar o comerciar (en alguna cosa). Fa molts anys que toca antiguitats. Afectar (una cosa) directament [...]
|
ideal
1 adj. [FS] [LC] Que no té existència sinó en la imaginació. Ordre real i ordre ideal.
2 adj. [LC] Que respon a la idea que concebem del perfecte. La bellesa ideal. És una dona ideal.
3 1 m. [LC] Patró de perfecció, bellesa, excel·lència física o moral.
3 2 m. [LC] Allò que hom considera com el més gran bé, la cosa a pretendre sobre tota altra, etc. El meu ideal fora de veure tothom feliç. No té altre ideal que fer diners.