FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Llit o cosa disposada per a jeure-hi al damunt. Em vaig fer un jaç de palla, de pinassa. El seu jaç era un munt de sacs buits. Canviar el jaç de les corts. Llit 5 1. Lloc on hom va a dormir. Van caçar la llebre al seu jaç. trobar el jaç d'algú Descobrir [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Cloure (els ulls). Acluca els ulls un moment. El metge forense li va aclucar els ulls. Els ulls, cloure's. Tenia tanta son que se li aclucaven els ulls tot veient la pel·lícula. no poder aclucar l'ull [o no poder aclucar els ulls] No poder dormir. No vaig poder aclucar l'ull en tota [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Passar la nit sense dormir. He vetllat tota la nit. Estar de guàrdia durant la nit, treballar de nit. vetllar el Santíssim Sagrament Assistir per hores o torns davant el Santíssim Sagrament quan està exposat o en el monument. vetllar les armes El qui havia d'ésser [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Lligadura usada a Catalunya, especialment per la gent pagesa, de llana o d'estam, de forma allargada i que es plega sobre el cap de diverses maneres. Barretina vermella, morada o musca, grisa. barretina de capellà Barretina de seda negra. barretina de dormir Barretina blanca. barretina de [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
transversalment en el fons d'un atuell per reforçar-lo. Coixí de dormir que agafa tota l'amplària del llit. Peça de tela gruixuda o d'un material absorbent que es col·loca transversalment al llit dels infants o dels malalts entre el llençol de sota i el matalàs. Carrer o [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Mamífer lagomorf del gènere Lepus, de la família dels lepòrids, d'orelles llargues i pèl curt i dens, de color terrós mesclat amb negre, amb les potes posteriors llargues adaptades al salt i a la cursa. Poruc com una llebre. Dormir amb els ulls oberts com les llebres [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Davall 1. L'estora de sota la taula. Els veïns de sota nostre. Dur una samarreta de llana sota la roba. Dur un llibre sota el braç. Hem berenat sota un til·ler. Cantar sota el balcó d'algú. Nedar sota l'aigua. Caminar sota la pluja, sota el sol. Dormir sota les estrelles [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que cedeix fàcilment a la pressió. M'agrada dormir en un llit ben tou. La cera es posa tova amb la calor. Tenir algú les carns toves. Les parts toves del cos. Hem de menjar pa dur: no n'hi ha de tou. Que cedeix fàcilment, no gens ferm. Malalt, cansat, decrèpit. Després [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Cessar de fer un exercici, un treball, una activitat, per fer desaparèixer el cansament. Vam aturar-nos a descansar una estona a l'ombra d'un arbre. Treballem tres dies seguits i en descansem un. Deixar descansar la terra. Dormir 1 1. Bona nit i descansar de gust. El malalt ha descansat [...]
