[Se conjuga como: apretar] v tr 1 pensar. Piensa bien la respuesta, pensa bé la resposta. 2 [tener intención] pensar. Nosotros pensamos salir a las seis, nosaltres pensem sortir a les sis. 3 [creer, opinar] pensar-se pron, creure, semblar intr. Pienso que ahora no es el momento oportuno, em penso [...]
L'arawetè comparteix semblances gramaticals remarcables amb l'assuriní del Xingu i l'anambè. El grup s'autodenomina vïde ('nosaltres', 'éssers humans'). Curiosament, els arawetès empren el gentilici arawetè ('enemics veritables') per a referir-se als assurinís del Xingú.Van ser [...]
El gentilici makà és originalment el nom que les comunitats toba i pilagà aplicaven a aquest grup ètnic. El terme in-e-khewe-l, 'nosaltres', es fa servir també com a autodenominació dels parlants de maka.Els makes van contactar amb els europeus l'any 1927. Durant la Guerra del Chaco [...]
La família txapakura no ha estat estudiada en profunditat fins a final del segle XX. La classificació interna encara no s'ha establert, ja que falten estudis sobre les llengües. La majoria ja s'han extingit.L'autodenominació wari del grup ètnic significa 'gent' o 'nosaltres'. A final del [...]
FontDiccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 adj. Que és d'una altra família (Ant. Propi). 2 Que no té relació amb nosaltres, que no és conegut nostre. desconegut(->) 3 Que no té part en una cosa. aliè profà no tenir art ni part (en una cosa) heterogeni 4 rar insòlit inaudito inoït singular peregrí(≠ pelegrí) enigmàtic [...]
orejón aplicat al grup ètnic es deu al fet que tradicionalment usaven unes arracades amb forma de disc que els deformaven les orelles. L'autodenominació maijuna significa 'nosaltres'.El poble orejón va patir una important minva demogràfica durant el primer quart del segle XX, a causa de les males [...]
adj i pron interr 1 quin -a. ¿A cuál de nosotros te refieres?, a quin de nosaltres et refereixes? ¿Cuáles son tus libros?, quins són els teus llibres?adj i pron 2 cuál... cuál qui... qui, els uns... els altres. Todos ayudaban: cuál barriendo, cuál haciendo la comida, tots ajudaven: qui (o els uns [...]
error d'interpretació, ja que l'ornamentació nasal no era una pràctica comuna entre els nez percés. La denominació pròpia d'aquesta comunitat és nimi'ipuu o nimipu, que significa 'gent real' o 'nosaltres, la gent'. Aquesta llengua consta de dues variants dialectals: la de l'est o riu amunt [...]
-iva adj 1 [que té vida] vivo -va. Una planta viva, una planta viva. 2 [llengua] vivo -va. 3 fig vivo -va. El seu record encara és viu entre nosaltres, su recuerdo aún está vivo entre nosotros. 4 fig [apassionant] vivo -va. Una notícia viva i actual, una noticia viva y actual. 5 fig [expressiu [...]
dir-ho). 16 dicho sea de paso diguem-ho de passada, dit sia de passada. 17 dicho sea (o sea dicho) entre nosotros sigui (o sia) dit entre nosaltres, dit sigui (o sia) entre nosaltres, dit entre nosaltres. 18 dicho y hecho dit i fet (o tan aviat fet com dit). 19 ¿diga? (o ¿dígame?) [teléfono] digueu (o [...]
