Resultats de la cerca bàsica: 269

71. pigment
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
. Substància colorant, natural o sintètica, orgànica o inorgànica, insoluble, que, dispersa en oli o en una altra base adequada, confereix el color a pintures i laques. pigments de tiazole Grup de pigments obtinguts per escalfament de la toluïdina amb una massa fosa de polisulfurs alcalins [...]
72. caràcter
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
. Caràcters inintel·ligibles. bon caràcter d'una lletra Dibuix del signe gràfic ben traçat. mal caràcter d'una lletra Dibuix del signe gràfic mal traçat. Peça de fosa amb què s'imprimeix un text. Fosa, fonedor, de caràcters. Caràcters fosos [...]
73. forat
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
. fer un forat per tapar-ne un altre Fer un mal per reparar-ne un altre. forat d'aigüera En el joc de l'osset, part més enclotada de la taba. forat de colada Obertura a la part inferior del gresol d'un alt forn, per on s'extreu la fosa. forat occipital Gran orifici ovalat de l'os [...]
74. cullera
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
forquilla d'argent. Culleres de fusta de boix. Recipient troncocònic o cilíndric de planxa, recobert interiorment de material refractari, que serveix per a transportar la fosa o l'acer líquid del gresol, forn o convertidor als motlles o lingoteres. Cullera de fonedor. Recipient [...]
75. elevar
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
contemplacions místiques. Adreçar (un escrit oficial) a una autoritat, a una persona de categoria o de càrrec superior, etc. Elevar una queixa al director. Fer més alt, estendre fins a una major alçària. La fosa de les neus ha elevat el nivell del riu. Tenir a una certa [...]
76. model
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
bronze, etc. Peça de fusta, cera o metall que té la mateixa forma que la peça que hom vol obtenir mitjançant una fosa i és utilitzada per a construir el motlle. Objecte, aparell, etc., adquirit o dissenyat per un fabricant o un industrial per fer-ne reproduccions. Rebre una [...]
77. barba 2
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
de paper fabricat a mà. Paper de barba. Les barbes d'un gravat. Rebava que presenta la vora d'una peça fosa o encunyada. Part d'una capa de pintura que sobresurt del contorn fixat, especialment en els rentats a la tinta xinesa. Defecte de filatura degut a la ruptura d'un o més [...]
78. dent
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
prats pirinencs quan tot just és fosa la neu (Erytronium dens-canis). dent de lleó Herba de la família de les compostes, de fulles totes basals molt retallades, capítols de flors grogues i ligulades i fruits prolongats en un llarg bec filiforme coronat per un plomall de sedes que [...]
79. punt
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Indret precís on una cosa té lloc. El punt de reunió. Punt d'informació. Punt de control. Punt de socors. punt calent Zona hipotètica de formació de magma, situada a la base del mantell terrestre, a partir de la qual la matèria fosa puja com una columna ascendent i [...]
80. Denominacions de torrons
Font Fitxes de l'Optimot
Àrea temàtica Alimentació. Gastronomia
a base d'una pasta d'ametlles, avellanes, etc., endurida amb caramel. Sovint es fan servir erròniament les formes torró de crocanti i també torró de guirlatxe, per influència de l'equivalent castellà turrón de guirlache. torró de trufa: la trufa és una barreja de nata batuda i xocolata fosa que es [...]
Pàgines  8 / 27 
<< Anterior  Pàgina  3  4  5  6  7  8  9  10  11  12  13  Següent >>