Resultats de la cerca frase exacta: 227
|
21.
infinitiu
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Forma no personal del verb que és independent de qualsevol matís temporal o aspectual i pot tenir el valor d'un substantiu. [...]
|
|
22.
declinació
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
extinció. Conjunt de formes flexionades que en algunes llengües adopta un substantiu, un adjectiu o un pronom per a expressar les categories gramaticals de cas, gènere i nombre. Grup a què pertany un substantiu, un adjectiu o un pronom segons la manera com es declina. El llatí presenta [...]
|
|
23.
valent -a
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
. Anteposat al substantiu, fort, intens o molt gran. És un valent pocavergonya. [...]
|
|
24.
adjectiu -iva
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
expressa algun tipus de valor modal, aspectual o circumstancial del substantiu que modifica. adjectiu de relació Adjectiu que delimita la classe a la qual pertany el substantiu que modifica. adjectiu determinatiu En gram. tradicional, adjectiu que aporta al substantiu una especificació de [...]
|
|
25.
pronom
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Categoria lèxica constituïda per mots generalment variables, que poden tenir caràcter substantiu, adjectiu o adverbial i que presenten un significat ocasional, delimitat a partir de relacions díctiques o anafòriques. Pronoms demostratius, possessius, interrogatius [...]
|
|
26.
gramaticalitzar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Convertir (un mot o expressió) en simple instrument gramatical amb la pèrdua del seu contingut significatiu inicial. El substantiu cap es va gramaticalitzar i es va convertir en l'indefinit negatiu cap. [...]
|
|
27.
simple
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que no té parts. Una màquina simple. L'ànima és simple, sense composició. No doble o múltiple, sense subdivisió. Una flor simple. Una fulla simple. Regla de tres simple. Exempt de complexitat. Una explicació simple. Anteposat al substantiu, que és tal o [...]
|
|
28.
galant
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
principals, generalment jove. Relatiu o pertanyent a cert estil musical del segle xviii. Lleuger i refinat, propi de la música de la cort. Anteposat a un substantiu, és un terme ponderatiu. És una galant xicota. Un galant lladre. Un galant plat de vianda. [...]
|
|
29.
morfema
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
gènere i nombre en el substantiu, en l'adjectiu, en el pronom i en els determinants, i els de nombre, persona, temps, aspecte i mode en el verb. morfema lèxic Lexema 1 . morfema lliure Morfema que pot aparèixer aïlladament, en posició absoluta. [...]
|
|
30.
concordar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Estar en concordança. Els testimoniatges adduïts concorden exactament. Tothom concorda a dir que és un home de bé. L'adjectiu concorda amb el substantiu que qualifica o determina. Posar en concordança, conciliar. Concordar les parts, les persones. [...]
|
