FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Subjectar (alguna cosa) amb cordes, cables, cadenes, etc. Subjectar (la nau) amb les amarres. Lligar (una persona). L'ha deixat amarrat amb dos grillons. Lligar, fer ferm, assegurar, (un cap de corda, un cable, una cadena). La nau, ésser subjectada, fermada. On amarra, la barca del teu pare? [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Forca, especialment llarga com la usada per a ficar llenya en un forn. Peça de fusta en forma de forca que es posa al bescoll de les haveries. Forcadura, especialment el punt d'on arrenquen les branques principals d'un arbre. Forc 2 . Cavitat del buc de la barca a proa, sota el senó. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que reté. Corda amb què, des de terra, es reté la barca en avarar-la. Dispositiu que permet d'immobilitzar certes peces o certs mecanismes. Article de ferreteria usat per a mantenir portes, finestres, balcons, etc., oberts o parcialment oberts, sense que es puguin tancar o obrir [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Forat de la coberta d'una nau, per on surt un arbre. Forat, generalment circular, que hi ha al banc d'arborar de certes embarcacions menors, per on passa l'arbre. Entrant semicircular al mig de la part posterior del banc d'arborar d'una barca de pesca, on va repenjat el pal subjectat amb la clau [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Moure o tractar de moure exercint una pressió. Empènyer un carretó. Érem dos a empènyer la barca, però no la podíem avarar. La bèstia prou tira, però el carro no es desencallarà pas si no l'empenyen pel darrere. La gent que venia al darrere ens [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Corda que es passa pel rumb de la barca per a facilitar la maniobra de treure-la del mar. Apagallums 4. Bolet comestible de l'ordre de les agaricals, de cama curta i barret blanc (Lepiota excoriata). paloma petita Bolet no comestible de l'ordre de les agaricals, de barret cònic i cama [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Moure's sobre la superfície d'un cos suaument i amb escassa fricció. La barca corria lliscant sobre les onades. Una cosa, moure's amb relació a la que l'aguanta per insuficiència de fricció externa entre les superfícies d'ambdues. No l'estrenyia prou fort i em lliscava [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que llança. Llançador de disc, de javelina. Peça generalment de fusta, en forma de barca amb les extremitats afusades i guarnides amb punta de ferro, que s'usa per a teixir i que es fa servir per a inserir el fil de trama dins la calada. [sovint usat en aposició] Vehicle que [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Nau de dos arbres de dues peces, encreuats. pollacra barca Nau de tres arbres, els dos de proa encreuats, i tots tres de dues peces. pollacra goleta Nau de dos arbres, el primer de dues peces encreuades i el segon com de pailebot. pollacra goleta de tres arbres Nau de tres arbres, el primer de [...]
