Resultats de la cerca frase exacta: 1.038
|
111.
verb resultatiu
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Llengua. Literatura
Verb que expressa una acció present com a conseqüència o efecte d'una acció anterior. [...]
|
|
112.
verb transitiu
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Llengua. Literatura
Verb que normalment exigeix un complement directe perquè l'oració tingui un sentit complet. [...]
|
|
113.
'ordenar' + infinitiu o 'ordenar que' + verb en subjuntiu? / Alternança d'infinitiu i subjuntiu en verbs d'ordre i influència
Font
Fitxes de l'Optimot
Amb els verbs d'ordre i influència, com ara ordenar, manar, permetre, prohibir, aconsellar, dir, etc., una oració d'infinitiu pot alternar amb una subordinada amb que + verb en subjuntiu. Per exemple:
Els va ordenar fer els deures.
Els va ordenar que fessin els deures.
Ens va aconsellar fer-nos [...]
|
|
114.
Pronom en amb el verb ser ('haver-hi') / Ja en són tres els ferits o Ja són tres els ferits?
Font
Fitxes de l'Optimot
En oracions copulatives locatives, hi ha parlars que fan servir el verb ser, juntament amb el pronom en, amb el valor de haver-hi, sempre que faci referència a persones. Per exemple:
En aquella sala en són deu. (fent referència a deu persones)
Ara bé, cal tenir en compte que generalment aquestes [...]
|
|
115.
va i davant de verb: va i diu...
Font
Fitxes de l'Optimot
L'expressió va i, que generalment va seguida del verb que complementa, es fa servir per expressar que l'acció indicada pel verb s'ha fet inesperadament i sense pensar-s'hi, com ara va i diu... Aquesta expressió és pròpia de l'àmbit col·loquial i per aquest motiu convé restringir-ne l'ús a [...]
|
|
116.
ergativitat
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Paral·lelisme sintàctic entre l'objecte d'un verb transitiu i el subjecte d'un verb intransitiu. [...]
|
|
117.
ergatiu -iva
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Relatiu o pertanyent a l'ergativitat. Construcció ergativa. Llengua ergativa. Verb ergatiu. Cas de la declinació de llengües com ara el basc que caracteritza el subjecte d'un verb transitiu, per oposició a l'objecte d'un verb transitiu i al subjecte d'un verb intransitiu. Cas [...]
|
|
118.
absolutiu
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Cas de la declinació que, en llengües com ara el basc, caracteritza l'objecte d'un verb transitiu i el subjecte d'un verb intransitiu, per oposició al subjecte d'un verb transitiu. Cas absolutiu. [...]
|
|
119.
epistèmic -a
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que fa referència al coneixement o a les creences. Modalitat epistèmica. El verb deure és un verb modal epistèmic. [...]
|
|
120.
benefactiu -iva
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que indica la persona que es beneficia de l'acció designada pel verb, s'aplica a alguns complements verbals. Complement benefactiu. [...]
|
