FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
que indica el document. Autorització o llicència que hom dona a algú per a cessar temporalment en el treball, en els estudis i, especialment, en el servei militar. Llibertat donada a algú per a fer o dir quelcom. Amb el permís vostre. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
lloc on va amagar el botí. Fer cantar algú. cantar clar Dir sincerament, amb llibertat, sense consideracions. Celebrar amb cants, lloar. Cantem l'arribada de l'heroi. Cantem les seves victòries. cantar victòria Gloriejar-se d'ésser vencedor. cantar victòria [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
sotmès a un poder tirànic, a la dominació d'algú a qui s'obeeix servilment per interès, per ambició, etc. És un poble d'esclaus. És una esclava del seu home. És un esclau de la seva dona. Que està sotmès a una cosa que domina, que priva de la llibertat [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
ell no m'ho mani. lligar el sac Lligar la boca del sac. lligar-se-li a algú el cor [o lligar-se-li a algú la llengua] Resultar-li impossible de parlar a causa d'alguna emoció. Restar llibertat, capacitat d'acció, (a algú). Aquella feina em lligava massa. estar lligat de [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
que sentia per aquella dona. Passió sexual. Recordava els amors de la seva joventut. Els amors dels ocells. amor cortès Concepció de les relacions amoroses, enteses com un vassallatge feudal al servei de la dama. amor lliure Llibertat en les relacions sexuals. fer l'amor [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Excusar 3 2. Cal perdonar-li aquests petits defectes. Perdoneu-me la llibertat que em prenc. Perdoneu que us interrompi. Perdoneu: això no és veritat! Absoldre (algú) del càstig, de les conseqüències d'un crim, d'una falta. El perdono del dany que m'ha fet. Perdoneu-me: no [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
afers judicials d'acord amb la llei. És la pràctica del país. Abandonar una pràctica. lliure pràctica Llibertat per als navegants de comunicar amb un port. Acceptar a lliure pràctica. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
delictes amb pena privativa de llibertat no superior a sis anys. jutge de vigilància Jutge que exerceix les funcions previstes en les lleis penals en matèria d'execució de penes, rehabilitació social i empara dels drets i beneficis dels internats en centres penitenciaris. Persona [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Exercir la facultat de concebre, de jutjar, d'inferir. És un home que pensa molt bé. La llibertat de pensar. Posseir aquesta facultat. Penso, ergo existeixo. pensar en alguna cosa, en alguna persona, a fer alguna cosa Tenir-la o tenir-ho present a l'esperit, no oblidar-la o no [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
'autorització, la llibertat de fer l'acció indicada per aquell infinitiu. No podíem sortir: ens ho havien privat. D'això, en puc disposar com vulgui: m'ho han donat. no poder sinó [o no poder menys de, o no poder menys que] Haver forçosament de. La consciència de la mort no pot [...]
