1 Fer saber a algú una cosa. assabentar avisar informar insinuar prevenir, advertir per endavant. fer remarcar fer observar fer reparar fer notar fer adonar posar (algú) en guàrdia cridar l'atenció(d'algú sobre una cosa) alertar aixecar la llebre, cridar l'atenció sobre un afer. bufar a l [...]

. aixecar (o prendre) el vol envolar-se. Quan Jesús de la terra s'envolava. remuntar el vol o remuntar-se, volar més alt. voleiar(una cosa, per la força de l'aire). Les fulles seques voleiaven d'ací d'allà. Els nens feien voleiar la miloca. 2 viatjar. 3 córrer. 4 desaparèixer. 5 sortir. 6 v [...]

. atentament. 5 Cridar l'atenció sobre alguna cosa: Aixecar la llebre. Cridar l'atenció: Ressaltar. Ferir la vista. Colpir l'ull. Fer-se mirar (o remarcar). Atreure les mirades. Fer atenció: Fixar-se(->). Per atenció a: Per contemplació de. Fer (una cosa) per la bona cara (d'algú). Posar atenció [...]

aquest sentit, entornar-se'n, que té un sentit tot altre.) decampar, aixecar el campament un exèrcit. desallotjar, anar-se'n algú del lloc on estava allotjat. Els turistes alemanys desallotjaran al matí. desaparèixer. Els vells, de sobte, van desaparèixer, se'n van anar. esmunyir-se. Ens vam esmunyir [...]

julivert (Tirant lo Blanc). donar gat per llebre donar garsa per perdiuo vendre garses per perdius pintar la cigonya, fer creure el que no és. fer veure el sant Cristòfol nan(Alc.), íd. daurar-li(a algú) la píndola fer empassar la píndola(a algú), fer-li creure una cosa falsa. aixecar la camisa(a algú [...]

assemblea) aixecar la veu(en una reunió), parlar-hi. escoltar-se, parlar amb aire d'admirar-se o d'agradar-se a si mateix. proferir(un mot, una exclamació) exclamar-se, parlar amb vehemència, especialment en so de protesta. 4 Articular mots. balbejaro balbotejar(per un defecte dels òrgans bucals [...]