Resultats de la cerca bàsica: 36

Diccionari de la llengua catalana
1. aixecar
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Separar (una cosa) d'una altra sobre la qual descansa. Feia un vent que aixecava les pedres. Calien dos homes per a aixecar aquella llosa. El malalt no podia aixecar el cap del coixí. Amb el vent que feia s'havia aixecat una polseguera que no deixava veure res. Enlairar 1. Tiraran coets i [...]
2. decampar
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Un exèrcit, aixecar el campament. [...]
3. gruar 2
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Aixecar (un pes) per mitjà d'una grua. [...]
4. desassetjar
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Aixecar el setge (d'una ciutat, d'una fortalesa, etc.). [...]
5. cric 1
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Màquina portàtil que, empenyent des de sota, pot aixecar una distància petita un cos molt feixuc. [...]
6. amartellar
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Donar cops (a alguna cosa) amb un martell. Aixecar (el martellet d'una arma de foc) de manera que quedi preparada per a ésser disparada. [...]
7. topometria
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Conjunt d'operacions que hom efectua sobre un terreny a fi de determinar els valors numèrics dels elements necessaris per a aixecar un pla o mapa. [...]
8. raspallament
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Operació d'acabament que consisteix a sotmetre un teixit a l'acció d'un raspall, amb la finalitat de netejar-ne la superfície i allisar, orientar o aixecar el pèl. [...]
9. tenacle
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Instrument en forma de ganxo que hom empra per a aixecar i sostenir diversos òrgans en les operacions, especialment en les lligades. Lligament fibrós que sosté una part o un òrgan. [...]
10. bursada
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Estirada, empenta, acció qualsevulla, violenta i momentània. Li arrancà el collar d'una bursada. de bursada D'un cop. Es va aixecar de bursada i se'n va anar. de bursada Sense perseverança. Són gent de bursada. [...]
Pàgines  1 / 4 
Pàgina  1  2  3  4  Següent >>