FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
A les cases de poble i de pagès, relleix que surt cosa d'un pam i mig a cada banda de finestra, arran de l'ampit, i serveix de suport d'un test allargat. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Aresta viva que ressegueix la part inferior d'una cornisa, d'un ampit, d'una llinda, d'un ràfec o dels escopidors de les fulles de portes i finestres, per tal que els regalims d'aigua no segueixin façana avall o no s'introdueixin a l'interior. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Ampit de pedra o d'obra, sense separacions, situat a tota la llargada dels laterals d'un pont, d'una carretera, etc., per a evitar que caiguin daltabaix els vianants i els vehicles. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Objecte a propòsit per a arrambar-hi alguna cosa o arrambar-s'hi. Ampit o barana d'un balcó, d'una escala, etc. Tió més gros que hom posa a la llar per arrambar-hi els altres tions. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Lloc elevat des d'on els oradors adreçaven la paraula al poble en l'antiguitat. Lloc elevat, amb ampit, des d'on els oradors parlen en una assemblea deliberant. Pujar un orador a la tribuna. Trona1 1 1. Mitjà que hom utilitza per a expressar la seva opinió o difondre un [...]