Optimot. Consultes lingüístiques - Llengua catalana

supletiu -iva

adj. [LC] Que supleix una deficiència.
adj. [FL] Relatiu o pertanyent a la supleció.
adj. [FL] Que completa les formes que falten en els paradigmes de verbs o de noms defectius. Les formes supletives del verb anar.
Institut d'Estudis Catalans
Abreviacions