FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció de casar-se; l'efecte. El casament de la diputada amb el fill del primer ministre. Donar paraula de casament. Cerimònia de contreure matrimoni. Invitar a un casament. Assistir a un casament. Celebrar un casament. fer un casament Proposar-lo a les parts i fer que hi convinguin [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Executar completament (una cosa promesa, desitjada, manada, etc.). Ell va complir la seva prometença, el seu vot, la seva paraula. Compliré els teus desitjos. No ha complert el nostre encàrrec, les nostres ordres. Compleix escrupolosament els seus deures, la seva obligació. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
tal de caçar-los. Paraula o síl·laba que se solia posar al peu de l'última plana del quadern d'un llibre i que era la mateixa amb què començava la primera plana del quadern següent. Allò que es fa per atreure l'atenció del públic incitant-lo a comprar [...]
El dígraf ny, que es troba en mots com vinya i Catalunya, representa un únic so. Es presenta en diverses posicions dins d'un mot:
enmig de paraula, entre vocals: cenyir, companyia, escanyar-se, guenyo, pinya, vergonya; Avinyó, Balenyà, Banyoles, Bolonya, la Corunya, etc.;
a final de paraula [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
. Un home esclau de la seva paraula. És un esclau de la seva ambició. Són uns esclaus del deure. S'havia convertit en una esclava de la feina. Que requereix dedicació gairebé exclusiva. Aquest negoci és molt esclau. Argolla d'or, de plata o d'altre metall que les dones [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Representació mental d'una cosa real o imaginària. Una idea clara, exacta, justa, falsa, obscura, inexacta, aproximada. La paraula és expressió de la idea. He pensat en ell per associació d'idees. Concepció elemental, noció general, d'una cosa. No tenia la [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
sàfica. vers alcaic En mètrica grega i llatina, nom que reben diversos versos usats per Alceu, els quals, adaptats, tenen habitualment la forma d'un decasíl·lab o d'un hendecasíl·lab, preferentment terminats en paraula esdrúixola. vers alexandrí Vers habitualment [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Moure endavant (alguna cosa). Avançar un peu. Avançar una peça en el joc d'escacs. Avançar una idea, una hipòtesi. Moure's endavant, posar-se més endavant. Un dels soldats es va avançar i va adreçar la paraula al comandant. Passar al davant (d [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
, constituïda per cada una de les síl·labes, àtones i tòniques, de què es compon fins a la darrera tònica, llevat dels versos amb cesura, el primer hemistiqui dels quals termina en paraula plana o esdrúixola, especialment en els alexandrins. síl·laba mixta [...]
