1.
desligar
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr 1 [desatar] deslligar. 2 fig [de una obligación] deslligar, alliberar. 3 fig [desenredar] desembolicar, desembullar, desembrollar. 4 mús [una nota] picar. v pron 5 deslligar-se. Desligarse de sus padres, deslligar-se dels seus pares. 6 [de un compromiso, de una obligación] deslligar-se. [...]
|
2.
desatar
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr 1 deslligar. Desatar un lazo, deslligar un llaç. 2 [los zapatos] descordar. 3 [desabrochar] desbotonar, descordar. 4 [soltar] deslligar, desfermar. 5 fig aclarir, resoldre. Desatar un problema, aclarir un problema. 6 fig [la lengua] deslligar. 7 fig [desencadenar] desencadenar, esclatar [...]
|
3.
desentalingar
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr mar deslligar el cable de la cigala. [...]
|
4.
absolver
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr [Se conjuga como: morder] 1 [perdonar] absoldre, perdonar. Absolver a un pecador, absoldre un pecador. 2 [declarar no culpable] absoldre. 3 [de una promesa, un juramento, etc] deslligar, alliberar, eximir. [...]
|
5.
desmajolar
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr [Se conjuga como: acordar] 1 arrencar els mallols (o les malloles). 2 [el calzado] deslligar. [...]
|
6.
desenmudecer
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
[Se conjuga como: envejecer] v tr 1 deslligar la llengua. v intr 2 recobrar la paraula. 3 fig trencar el silenci. [...]
|
7.
desliar
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
[Se conjuga como: desviar] v tr 1 [desatar] deslligar. 2 desembolicar. Desliar un paquete, desembolicar un paquet. 3 [el mosto] separar el solatge (o les mares) de. v pron 4 deslligar-se. [...]
|
8.
desprender
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr 1 [separar, desatar] desprendre, deslligar, separar. 2 [despedir] desprendre, exhalar. Este perfume desprende un aroma muy suave, aquest perfum desprèn una aroma molt suau. 3 [emitir] alliberar, emetre. Un cuerpo que desprende calor, un cos que allibera calor. 4 [soltar] treure. El pedernal [...]
|
9.
soltar
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
[Se conjuga como: acordar] v tr 1 deixar anar, soltar. Soltó al caballo, va deixar anar el cavall. 2 [un preso] deixar anar, soltar, deslligar. 3 desfer, deslligar. Soltar un lazo, desfer un llaç. 4 deixar anar, amollar, afluixar. Suelta un poco más de cuerda, deixa anar una mica més de corda. 5 [...]
[Se conjuga como: acordar] v tr 1 deixar anar, soltar. Soltó al caballo, va deixar anar el cavall. 2 [un preso] deixar anar, soltar, deslligar. 3 desfer, deslligar. Soltar un lazo, desfer un llaç. 4 deixar anar, amollar, afluixar. Suelta un poco más de cuerda, deixa anar una mica més de corda. 5 [dejar salir de sí] fer, deixar anar. Soltar un eructo, fer un rot. 6 fer, deixar anar. Esta carne suelta mucho jugo, aquesta carn fa molt de suc. 7 [el vientre] relaxar. 8 aeron tirar, llançar, deixar anar. 9 mar afluixar, amollar, deixar anar. 10 fam engegar, clavar. Me ha soltado un sermón sobre la moral, m'ha engegat un sermó sobre la moral. 11 fam sortir amb, dir. Soltar una tontería, dir una bestiesa. 12 fam [un golpe] clavar, donar, etzibar, allargar. Soltar una bofetada, clavar una bufetada. 13 fam [un tiro] amollar, etzibar. 14 fam deixar anar, donar. Soltar cien euros, deixar anar cent euros. 15 fam mús [un gallo] fer. 16 soltar una carcajada (o una risotada) esclafir una rialla (o el riure). v pron 17 escapolir-se, escapar-se. El ladrón se soltó de los policías, el lladre es va escapolir dels policies. 18 [cuerda, nudo, etc] desfer-se, deslligar-se. 19 [principiar] llançar-se. El niño se ha soltado a andar, el nen s'ha llançat a caminar. 20 deixar-se anar. Soltarse el pelo, deixar-se anar els cabells. 21 [un tornillo] descargolar-se. 22 fig [el vientre] laxar-se. 23 fig sortir-se'n. Soltarse en un empleo, sortir-se'n, en un treball. 24 fig [volverse desenvuelta una persona] deseixir-se. 25 fig llançar-se. Hacía mucho que no conducía y ahora se ha soltado, feia molt de temps que no conduïa i ara s'ha llançat. 26 fig llançar-se, estrenar-se, deixar-se anar. Me cuesta soltarme en francés, em costa de llançar-me en francès. ![]() |
10.
correr
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
, córrer món. 28 [peligros, aventuras] córrer. 29 [vender] córrer. Correr zapatos, córrer sabates. 30 [robar] fer córrer. 31 [rumores] fer córrer. 32 [el cerrojo] córrer, fer córrer, passar, fer passar, fer lliscar. 33 [desatar] desfer, deslligar. 34 [los colores] esfumar-se pron, escampar-se pron. 35 [...]
|