Desig, voluntat de fer alguna cosa. Tinc ganes de veure'l. No tinc ganes de sortir de casa, amb aquest temps. Desig de menjar. És tard, i tinc gana. Perdre la gana. Agafar gana. de bona gana Amb molt gust, volenterosament. de mala gana A desgrat, amb repugnància. donar la gana [...]

Llevar la gana, el gust de menjar, (a algú). Beure molta aigua desmenja qualsevol. Perdre la gana, el gust de menjar. Els infants a l'estiu se solen desmenjar. [...]

Donar aliments (a algú) fins a satisfer-li plenament la gana. Tot això és gana: atipeu-lo, i li passarà. El van atipar d'arròs, i ja no va tenir gana de menjar res més. Menjar fins a satisfer-se plenament la gana. No s'atipen, pobres: passen gana. Enfastidir, molestar [...]

Gana 2.  [...]

Obrir la boca amb un moviment espasmòdic d'inspiració seguit d'una expiració prolongada, per efecte de la son, de la gana, de la fatiga, del tedi. Badallar de gana. Badallar de son. Fer badalls. [...]

Manca de gana. [...]

Que té molta gana. [...]

Gana forta de menjar. [...]

Treure la gana (a algú). Tanta calor l'ha desganat, pobre xiquet! Perdre la gana. El malalt es desgana i s'aflaqueix. [...]

Que no té gana, que no troba gust a menjar. Desdenyós per allò que invita a gaudir-ne, que sembla haver de desvetllar cobejança. [...]