FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
passador. Dolor d'estómac. Dolor reumàtic. Tinc dolor a les cames. Sentiment penible que experimenta l'ànima, comparable al sofriment físic, causat per la pèrdua d'un ésser estimat, per un fort desengany, pel penediment, etc. Un profund dolor, un dolor inconsolable. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Devoció a les coses santes. Llibres de pietat. Pràctiques de pietat. pietat filial Respecte amorós envers els pares. Sentiment de dolor que suscita la desgràcia dels altres. Tingues pietat d'un pobre desgraciat: vulgues ajudar-lo. Excitar la pietat de tothom. Feia pietat de [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Temo que perdrem. Temia que plouria. Sentir temor. Jo temia per ell. Tenir (envers algú) un sentiment d'extrema veneració que ens porta a ésser humils, a evitar tot perill de desplaure-li. Témer Déu. no témer Déu ni el diable No témer ningú. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Sentiment desagradable que ens causa una cosa que ens repugna. Fer fàstic una menja. Déu me'n guard, de tocar un llimac: em fa fàstic. Tan brut, quin fàstic que fa! La seva conducta em fa veritable fàstic. Un home capaç d'aquesta acció tan baixa: quin [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que té el caràcter, el to, la força d'inspiració, etc., propis de la poesia. Imatge poètica. Expressió poètica. Que inspira o pot inspirar poesia. Tema poètic. Que és digne d'ésser poetitzat. Personatge poètic. Propi del poeta. Sentiment [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
la consciència de seguida. Coneixença interna que cadascú té de la bondat o de la maldat de la seva conducta, intencions, caràcter, ensems amb el sentiment d'obligació de fer allò que hom creu bo. La meva consciència em diu que he obrat bé. Obrar [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
, etc.). Despullar o privar (algú) d'allò que té d'amenaçador, despullar (algú) de tot sentiment hostil. Estava furiós, anava a pegar-li; però els seus plors m'han desarmat. Desarmar la còlera, l'enuig, d'algú. Desarmar l'enveja. Desarmar la crítica. Una [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
. Viure una vida tranquil·la. Experimentar els esdeveniments (d'una situació, d'un espai de temps concret). Va viure una tragèdia. Experiència viscuda. Aquest relat s'inspira en un fet viscut. Experimentar íntimament (un fet, una emoció, un sentiment). [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
una polarització tan gran de l'afectivitat en un únic sentiment que deixa afeblides i àdhuc anul·lades la capacitat de judici i la voluntat. Tendència o emoció sexual intensa, fortament arrelada. Categoria aristotèlica, contraposada a l'acció, que expressa l [...]
