Resultats de la cerca bàsica: 9
Diccionari de la llengua catalana
|
1.
bus 1
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Persona que treballa submergida enterament dins l'aigua proveïda o no d'un escafandre. [...]
|
|
2.
bus 2
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
fer el bus Fer demostració de reverència, adular aparentant humilitat. [...]
|
|
3.
bus 3
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Autobús. [...]
|
|
4.
bus 4
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Conjunt de línies de transmissió que serveixen per a comunicar els diferents blocs que componen un ordinador, com la unitat central de procés, la memòria, els equips perifèrics, etc. Bus d'adreça. Bus de camp. Bus paral·lel. Bus sèrie. [...]
|
|
5.
bussejador -a
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que busseja. Persona que busseja. Bus1. Submarinista 2 . [...]
|
|
6.
escafandrer escafandrera
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Bus proveït d'escafandre. [...]
|
|
7.
escafandre
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Conjunt d'aparells que permeten al bus de romandre submergit a l'aigua amb una certa autonomia. Casc de bronze de l'escafandre. escafandre autònom Aparell d'immersió on el bus transporta la provisió d'aire que li cal per a restar totalment independent de l'exterior. [...]
|
|
8.
campana
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
pneumàtica. Pavelló dels instruments de metall. Campaneta 4 1. campana de bombolleig Dispositiu emprat en els plats de les columnes de destil·lació per a facilitar el contacte entre el líquid i el vapor. campana de bus Giny en forma de campana que, suspès sota l'aigua [...]
|
|
9.
home
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
que té tants nassos com dies té l'any. home granota Bus amb escafandre autònom. home orquestra Músic ambulant que toca simultàniament diversos instruments que duu al damunt. homenet de colzada Home d'estatura extremament petita. Expressió usada per a indicar [...]
home
|
home
1 m. [LC] Animal mamífer amb mans a les extremitats toràciques i peus a les extremitats abdominals perfectament diferenciats, que es distingeix sobretot de tots els altres animals per l'extraordinari desenvolupament mental i perquè és l'únic animal que té la facultat de parlar. L'home té el cervell molt més desenvolupat que els altres animals. L'home té els braços més curts que els antropoides. Les diferents races dels homes. Lluny de la societat dels homes. Déu volgué castigar els homes.
2 1 m. [LC] Mascle de l'espècie humana, especialment quan ha arribat a l'edat adulta o viril. El nounat és home o dona? Hi havia més homes que dones. Un home amb dos nois. Ésser un home fet.
2 2 m. [LC] Marit. L'home de la Maria. La lletera m'ha dit que té l'home malalt.
3 1 m. [LC] L'home considerat com a posseïdor de tal o tal qualitat, professió, condició, etc. Un home de cor. Un home de talent. Un home de mèrit. Un home de gust. Un home d'honor. Un home de lletres, de negocis. Un home de món.
3 2 m. [LC] Home dotat de les qualitats que s'atribueixen tradicionalment al sexe masculí. No el torceràs del seu camí: és un home. No ets home si no ho fas.
3 3 [LC] ésser home a l'aigua Estar perdut, sense esperances de salvació.
3 4 [LC] fer-se home Fer-se una posició independent, obrir-se camí en la vida.
3 5 [LC] home bo Mitjancer en els judicis de conciliació.
3 6 [LC] home de braç Home forçut.
3 7 [LC] home de gran afer Persona de supòsit, d'importància.
3 8 [DR] [LC] home de llei Jurisconsult.
3 9 [TRA] home de mar Navegant.
3 10 [LC] home de palla Home que figura com a responsable quan en realitat són uns altres els que disposen.
3 11 [LC] home de ploma Home la professió del qual és o implica escriure.
3 12 [LC] home del sac Personatge imaginari amb què hom fa agafar por a la canalla.
3 13 [ME] [PR] home del temps Meteoròleg que fa la crònica del temps en un mitjà de comunicació, especialment audiovisual.
3 14 [LC] home dels nassos Personatge que hom diu que apareix el darrer o el primer dia de l'any i que té tants nassos com dies té l'any.
3 15 [TRA] home granota Bus amb escafandre autònom.
3 16 [JE] home orquestra Músic ambulant que toca simultàniament diversos instruments que duu al damunt.
3 17 [LC] homenet de colzada Home d'estatura extremament petita.
4 1 interj. [LC] Expressió usada per a indicar impaciència, enuig, preocupació, sorpresa, etc., o per a introduir un matís conciliador. Va, home, que t'esperen! Home, no m'ho facis, això! No, home, no! No ho faré! Home, ja sou aquí? Home, quina alegria tornar-te a veure, Clara! Sí, home, demà et pagaré!
4 2 [LC] sí home! Expressió que denota resistència a creure o a acceptar allò que algú acaba de dir perquè és inversemblant o causa enuig, preocupació o sorpresa. —M'he après la cançó de memòria. —Sí home! No m'ho crec! —Diu que la culpa és teva. —Sí home! Què s'ha pensat? —A mi aquestes pel·lícules em fan plorar. —Sí home! Maria, no n'hi ha per a tant!
5 1 m. [LC] Home de classe humil.
5 2 m. [LC] Individu considerat com a dependent d'un altre: vassall, soldat, obrer. El capità agafà deu dels seus homes i avançà devers l'enemic.
5 3 [HIH] home propi Home que estava sotmès a un senyor per raó de vassallatge o bé per raó de la seva adscripció a la terra.
5 4 [HIH] home soliu Home propi o de remença que estava sota la dependència exclusiva d'un sol senyor i no podia prendre terres d'altres en emfiteusi.
6 m. [HIH] ric home a ) Nom o títol donat als regnes de Castella i Lleó als comtes, barons i grans vassalls d'il·lustre i antic llinatge que gaudien d'ampli ascendent sobre el rei.
6 m. [HIH] ric home b ) Al regne d'Aragó, títol donat als senyors que constituïen la més alta noblesa pel fet d'ésser d'il·lustre llinatge.
6 m. [HIH] ric home c ) Al Principat de Catalunya, magnat, baró o noble.