FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Comunicar l'electricitat (a un cos). Electritzar una barra d'ambre fregant-la amb un drap de llana. Esdevenir elèctric. Certs cossos s'electritzen amb la fricció. Causar (en algú) una impressió viva que l'exalti, comunicar-li un viu entusiasme. La seva paraula va electritzar l [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
En l'antiguitat clàssica, resposta feta en nom de la divinitat a qui va a consultar-la al seu temple. Interpretar un oracle. Lloc on l'oracle és donat. Divinitat que respon amb l'oracle. Consultar l'oracle. Paraula de Déu, anunciada pels profetes, els apòstols, etc. Resposta [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
En una casa, petita peça retirada destinada a diferents usos. Sospir eixit del retret del seu cor. Dins el retret del teu pensament. Acció de retreure de paraula coses que cal tenir en consideració o que són censurables; l'efecte. Estem avorrits d'escoltar els vostres retrets a [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
alguna cosa. Un sobirà amic de les arts. Amant² 3 . En Soteres i l'amiga. La Joana i el seu amic. Que mostra afecció, no hostil, favorable, propici. Una paraula amiga. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Expressa relacions que denoten exclusió, mancança, privació absoluta. Un exercici correcte, sense cap falta. Un nen sense pare ni mare. Sense un martell no sé pas com podrem clavar aquests claus. Un càntir sense nansa. Un home sense paraula. no sense Amb. Hi anà, no [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Qualitat moral que porta a algú a no fer res que el pugui desmerèixer en l'estima dels altres i en la pròpia. És un home d'honor. Ho jurà pel seu honor. Mancar a l'honor. Fer el que l'honor exigeix, demana. Un home gelós del seu honor. Us dono la meva paraula d'honor [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
plantejar després d'un comunicat oficial. Òrgan, diari, revista, d'una escola, d'una secta, d'un partit, etc. Instrument en forma de gros embut emprat per a fer arribar lluny els sons, la paraula. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Paraula o acció que fereix algú en la seva dignitat, que el mortifica greument. Els feia tants de greuges i de torts que tots desitjaven la seva mort. Els greuges que en tinc rebuts són incomptables. Greu motiu de queixa. Prendre's una cosa en gran greuge. Tenir greuges contra [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
. Obligar a esmenar-se. Et tornes molt dolent, noi; ja t'adreçaré, jo! Fer anar de dret a algú o a algun lloc. No li vaig adreçar la paraula en tot el dia. Demanaven un metge i els vam adreçar a la doctora Sabater. Els meus pares ja no el volen socórrer més, i no sap a qui [...]
