composició poètica
poesia. Un llibre de poesies.
cant, cada una de les parts en què es divideix un poema èpic. Cp. cants: versos èpics, heroics.
rim o rimes, composició en versos rimats.
cançó, cobla o cantilena, poesia destinada a ésser cantada.
lai, petit poema narratiu o líric, de l'edat mitjana.
troba, poema trobadoresc.
epitalami, poema o poesia nupcial.
idil·li o ègloga, petit poema que tracta de les coses del camp, de l'amor dels pastors.
poema bucòlic, íd.
oda, petit poema líric que sol dividir-se en estrofes.
elegia (→), petit poema d'assumpte trist.
madrigal, poema galant, adreçat sovint a una dona.
himne, poema de lloança.
càntic, poema religiós.
glossa, poema consistent en l'amplificació d'una estrofa, en què cadascuna de les estrofes acaba amb un vers o versos d'aquella estrofa.
glosa, cançó popular curta, sovint improvisada, pròpia de les Balears.
goigs, composició poètica en llaor d'un sant.
tautograma, poema fet de mots que comencen tots amb la mateixa lletra.
acròstic, poema en què les lletres que ocupen determinats llocs formen un mot o una frase.
sirventès, en l'antiga poesia provençal i catalana, poema polític o religiós, predominantment satíric.
balada, poema de caràcter romàntic.
amebeu, poema compost d'estrofa i antístrofa, en què els personatges parlen alternativament.
lloa, poema laudatori.
rondell, poema en el qual es repeteixen, a mitja estrofa, els dos primers versos, i al final els tres primers.
epigrama, poema breu, esp. satíric.
vers, en el llenguatge parlat usat sovint com a sinònim de poema o poesia. Un llibre de versos.
Cp. estrambot: conjunt de versos afegit a una combinació mètrica, esp. a un sonet.
© Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana
