complaença, voluntat de complaure algú. dignació lenitat, condescendència excessiva. blanesa, íd. deferència, condescendència cortesa als desigs d'algú. benvolença amabilitat indulgència transigència contemporització Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

1 Acció de restringir. limitacióo delimitació coartació, esp. de la voluntat. reducció Cp. racionament 2 Restricció mental. reserva mental Cp. reticències, reserves 3 Amb restricció: Restrictivament. Restretament. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

1 conquerir. 2 Fig. Conquistar la voluntat d'altri. guanyar-se el cor(d'algú) enamorar. Va enamorar una pubilla del poble i s'hi va casar. enganxar(fig.), comprometre algú amb habilitat, enginy, etc., a fer alguna cosa. Ell no tenia pas intenció de prometre's tan aviat, però l'han sabut [...]

1 amabilitat. voluntat de complaure deferència condescendència benevolència 2 Acte pel qual hom complau algú en els seus desigs: favor. 3 Sentiment pel qual hom es complau en alguna cosa. acontentament plaer. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

1 ànima. 2 voluntat. delit, ànim que es té a fer quelcom que requereix un esforç. esperit, ànim, principi de les nostres resolucions. Un home, una dona, d'esperit. 3 intenció. 4 coratge. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

afabilitat agradositat complaença, voluntat de complaure algú. Voleu tenir la complaença de portar això al senyor Tal? gentilesa afecte atenció. Tingué l'atenció d'invitar-me. bonhomia, simplicitat amable. bondat cordialitat cortesia deferència condescendència Ant. Descortesia. Brusquedat [...]

malvolençao malvoler fòbia(contra algú) ràbia. Li tenia molta ràbia. malícia, en la frase tenir malícia a algú. mala voluntat quimera. Li tinc quimera perquè és un botifler. rancor rancúnia ressentiment animositat enemistat abominació, acció d'abominar. hostilitat animadversió execració Cp [...]

1. tòxic venenífer, que porta metzina. metzinós tuixegós(ant.) virulento virós, molt verinós. mefític, dit d'una exhalació, gas, vapor, olor, etc. deleteri. Gasos deleteris. venenífic, que produeix metzina. verinut, que té verí. 2 Fig. Que conté mala voluntat. viperí. Una llengua [...]

indisciplinable, incapaç d'esdevenir disciplinat ingovernable insubordinat inobediento desobedient rebec, es diu d'una persona, esp. d'un infant, difícil de governar. indòmit, difícil de domar o, fig., de subjectar a una disciplina. volunter, que no vol sinó que es faci la seva voluntat [...]

1 convenir, concloure un acord sobre un punt determinat. ajustar. Ajustar la pau, una treva, una aliança. acordar(->) pactar contractar decidir 2 Arribar a una conclusió lògica, com a conseqüència de les proves adduïdes. cloure. D'aquest afer, jo no clouria res sense la voluntat de ma [...]