1 (m. amo) propietària madona majora, en la frase senyora i majora. senyora propietari. 2 mestre. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

senyora, mestressa, dona. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

1 (f. mestrao mestressa) institutor(f. institutriu) instructor(->) educador pedagog preceptor monitor iniciador, el qui inicia algú en una ciència, etc. professor(->) adoctrinador doctor, el qui ensenya coses de doctrina. Els doctors de l'Església. 2 Dit, en un sentit ampli, d'aquell [...]

1 adj. Pertanyent o relatiu a la comèdia. buf(aplicat a la música, esp. a l'òpera). «La criada mestressa» és una òpera bufa. 2 Que provoca el riure. risible, que pot excitar el riure. ridícul divertit plasent(≠ plaent) grotesc, que fa riure per la seva estranyesa o lletjor. impagable [...]

1 (f. mestressa) propietari, posseïdoro possessor. Propietari es refereix més aviat al dret legal, possessor més aviat al fet de posseir, del qual hom gaudeix. tenidor, el qui té una cosa. propietari. 2 El qui té sota el seu domini algú: el cap de casa, el senyor respecte als criats. senyor [...]

, però, per cortesia, de qualsevol dona. matrona, dona de molt respecte; dona grossa i alta. madona, senyora; mestressa; dona que té al seu càrrec alguna funció. La madona de les claus. matriarca, dona cap de família. virago, dona homenenca. homenot, íd. gallimarsot, dona homenenca, malgirbada o [...]