1.
estella
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
violentament. fer-se'n l'estella Pagar cara una cosa. no tenir de què fer estelles Patir misèria. treure estella d'alguna cosa Treure'n algun guany. estella de sabó Quil·laia. [...]
|
2.
ascla
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Estella grossa. [...]
|
3.
estellicó
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Estella petita. [...]
|
4.
tarranc
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Tros de branca seca o estella. [...]
|
5.
repel
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Llenqueta, estella, etc., despresa en part de la pell, d'una fusta, etc. Repeló. a repel A contrapel. venir una cosa a repel a algú Repugnar-li de fer-la. [...]
|
6.
inxa
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Llengüeta d'un instrument de vent. Bocinet d'os trencat. Estella petita. [...]
|
7.
falla 1
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Branca seca, estella, manat o pila de matèries combustibles que s'encén per fer claror, anar a calar foc, etc. Foguera. Construcció de material combustible, constituïda per ninots i escenes satíriques, que es crema en moltes places de València i d'altres poblacions [...]
|
8.
estellador 2 estelladora
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Persona que estella fusta. Màquina de tallar fusta per a fer-ne estelles petites de dimensions més o menys uniformes. [...]
|
9.
resquill
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Trosset semblant a una petita estella que salta o es desprèn d'un os, d'una punta acerada, etc. [...]
|
10.
teia
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fusta resinosa del pi, que crema amb molta facilitat. Estella d'aquesta fusta emprada per a fer llum o per a encendre foc. teia de la discòrdia Algú o allò que suscita o atia discòrdies. Complexió, caràcter, d'una persona. El seu germà era d'una altra teia. [...]
|