1.
disset
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Setze més un. Té disset anys. Una distància de disset quilòmetres. Nombre natural que segueix el setze, 17. Nou més vuit fan disset. El que fa disset en una sèrie numerada. El segle xvii (disset). El quilòmetre 17. Viu al 17 del carrer Major. Xifra que [...]
|
2.
disset
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Indústria. Energia
[...]
|
3.
disset
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
adj i m 1 diecisiete. Encara manquen disset quilòmetres, aún faltan diecisiete kilómetros. adj i m i f 2 [dissetè] decimoséptimo -ma, diecisiete. El segle disset, el siglo diecisiete. La disset de la llista, la diecisiete de la lista. m i f plinv 3 diecisiete. Les disset últimes, las diecisiete [...]
|
4.
cigala disset anys
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Zoologia
[...]
|
5.
dèsset
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Disset. [...]
|
6.
desset
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Disset. [...]
|
7.
divuit
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Disset més un. Una noia de divuit anys. Nombre natural que segueix el disset, 18. Divuit més dos fan vint. El que fa divuit en una sèrie numerada. El quilòmetre 18 comença prop del molí. Arribarà el 18 al matí. Xifra que correspon al nombre divuit. Diu [...]
|
8.
dissetè -ena
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que, en una sèrie, en té setze davant seu, el que fa disset. Que és una de les disset parts iguals en què es divideix una quantitat o un tot. Una dissetena part. Un dissetè, 1/17. Quatre dissetens, 4/17. [...]
|
9.
haiku
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Estrofa d'origen japonès formada per disset síl·labes mètriques, repartides en tres versos segons l'esquema 5-7-5, que constitueix la primera part d'una tanka. [...]
|
10.
esfenisciformes
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Ordre d'ocells no voladors i grans nedadors, que comprèn els pingüins, propis de l'hemisferi sud, els quals s'inclouen en una única família, amb sis gèneres i disset espècies. Individu d'aquest ordre. [...]
esfenisciformes
|