En general, davant del verb, es fan servir les formes pronominals reforçades (em, et, es, en, etc.) i la reduïda us. Ara bé, les formes plenes me, te, se, ne, lo, los i vos es mantenen amb més o menys vitalitat en diversos parlars i són acceptables en la llengua oral. En canvi, en la llengua [...]

perdut vitalitat i en aquests contextos es fa servir el quantificador molt. Per exemple: No té molta gana i ha menjat poc. En certs contextos, gaire pot alternar amb massa, tot i que només massa significa 'en excés'. Per exemple: Si t'hi acostes gaire cauràs. Si t'hi acostes massa cauràs. El [...]