Resultats de la cerca bàsica: 90

Diccionari de la llengua catalana
31. arpó
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Instrument de pesca amb un mànec de fusta i amb un ferro de tres puntes, la del mig per a ferir i les dels costats, orientades en sentit contrari, per a retenir la presa. Dofinera. [...]
32. escorcollar
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
exemple d'aquest mot! escorcollar algú Escorcollar la roba d'algú. No te l'he presa, la clau: ja em pots escorcollar si no t'ho creus. Un guàrdia el va escorcollar i li va prendre l'arma que duia. [...]
33. engargussar
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Una cosa, obstruir la gola (d'algú). El plor l'engargussa. El sutge engargussava la xemeneia. Una cosa, entravessar-se, encallar-se, a la gola. La vianda presa amb escrúpol s'engargussa. El rec s'engargussava amb fulles i branquillons. [...]
34. xocolata
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Substància alimentosa feta amb cacau i sucre mòlts, als quals s'afegeix ordinàriament canyella o vainilla. Una presa de xocolata. Bombons de xocolata. Deixatar o desfer xocolata. xocolata desfeta Beguda feta deixatant i coent xocolata en aigua o llet. [...]
35. endoll
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció d'endollar; l'efecte. Part d'un canó o tub que penetra en un altre. Dispositiu format per una clavilla i una presa de corrent, emprat per a connectar un aparell, una màquina, un llum, etc., a la xarxa elèctrica. [...]
36. accipítrids
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Família d'ocells de presa diürns, de l'ordre dels falconiformes, de bec gros i encorbat, ales amples, que empren per a planar, i fortes urpes, a la qual pertanyen els voltors, les àguiles, els esparvers, els milans i l'astor. Individu d'aquesta família. [...]
37. precaució
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Mesura presa per garantir-se d'alguna cosa, per guardar de mal. Prendre precaucions. No oblideu cap precaució. Precaucions sanitàries, higièniques. Esment posat a prevenir un perill o un mal possibles. Amb la més gran precaució. Quan marxis de vacances, tingues la [...]
38. formatge
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Massa alimentosa que s'obté coagulant la llet, esprement-ne el xerigot i consolidant la part presa. Formatge de Maó. Formatge fresc, salat. Ratllar formatge. Un formatge. formatge de bola Formatge de tipus holandès, de forma esfèrica i generalment recobert d'una capa de cera [...]
39. reblir
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Omplir amb reble (un buit). Omplir atapeïdament. La gent reblia l'establiment de gom a gom. L'indret s'ha reblert de vegetació. Una vall, un llac, un pantà, una presa o un port, omplir-se dels materials resultants de l'erosió transportats pels corrents fluvials o marins.  [...]
40. falcònids
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Família d'ocells de presa diürns, de l'ordre dels falconiformes, de mida petita o mitjana, d'ales estretes i punxegudes i cua llarga, amb el bec oscat, que s'alimenten d'ocells i d'insectes, a la qual pertanyen els falcons, els xoriguers i l'esmirla. Individu d'aquesta família. [...]
Pàgines  4 / 9 
<< Anterior  Pàgina  1  2  3  4  5  6  7  8  9  Següent >>