Resultats de la cerca frase exacta: 2.713
|
81.
desaforat -ada
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fora de si, boig. No facin cas del que fa, que està desaforat. [...]
|
|
82.
estirabot
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Dita, sortida, etc., incongruent, que no ve al cas. Sempre surt amb estirabots. [...]
|
|
83.
desoir
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
No fer cas (d'un prec, d'un consell, d'un advertiment, etc.). [...]
|
|
84.
inexactitud
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Qualitat d'inexacte, manca d'exactitud. Cas d'inexactitud. Una narració plena d'inexactituds. [...]
|
|
85.
pitof pitofa
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Embriac 1 1. No facis cas del que diu: no veus que està pitof? [...]
|
|
86.
salvallançadores
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Dispositiu del teler mecànic per a aturar la llançadora en el cas que salti. [...]
|
|
87.
vocatiu -iva
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que anomena o invoca. Nom amb què hom s'adreça directament a una persona o cosa personificada. Cas de la declinació de llengües com ara el llatí o el grec que s'usa per a adreçar-se directament a una persona o cosa personificada. Cas vocatiu. [...]
|
|
88.
nominatiu -iva
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
En què consta el nom d'una persona. Títol de renda pública nominatiu. Cas de la declinació de llengües com ara el llatí o el grec que expressa la funció gramatical del subjecte d'una oració en forma personal o bé el predicat nominal. Cas nominatiu. [...]
|
|
89.
dissèmia
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Cas d'homonímia que es produeix quan una seqüència fònica té dos significats distints no relacionats. [...]
nominatiu -iva
|
|
90.
ablatiu
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Cas de la declinació de llengües com ara el llatí o el turc que expressa relacions corresponents a la funció de complement circumstancial. Cas ablatiu. ablatiu absolut Construcció llatina, formada per un substantiu declinat en ablatiu i un participi que hi concorda [...]
|
nominatiu -iva
1 adj. [LC] [ECT] En què consta el nom d'una persona. Títol de renda pública nominatiu.
2 1 m. [FL] Cas de la declinació de llengües com ara el llatí o el grec que expressa la funció gramatical del subjecte d'una oració en forma personal o bé el predicat nominal.
2 2 adj. [FL] Cas nominatiu.