embrutar. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

v tr 1 enfangar. 2 [embrutar de fang] enlodar, enfangar, embarrar. 3 fig enlodar, enfangar. v pron 4 enfangarse, enlodarse, encenagarse. 5 fig enlodarse, encenagarse, envilecerse. 6 fig [embolicar-se] liarse, enredarse, embrollarse. S'ha enfangat en negocis bruts, se ha liado en negocios sucios. 7 [...]

ensutziro ensutzeir embrutar. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

v tr 1 [cobrir o embrutar de farina] enharinar. 2 fam [la cara] empolvar. v pron 3 [embrutar-se de farina] enharinarse. 4 fam [la cara] empolvarse.  [...]

1 embrutar. 2 Fig. comprometre. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

1 embrutar. 2 Fig. submergir-se, embolicar-se, ficar-se. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

1 podrir-se. infectar avariar tarar 2 (moralment) entecar(per una influència perniciosa) contaminar infectar depravar pervertir endolentir espatllar embrutir(≠ embrutar) viciar malmetre. Les males companyies l'han malmès. desgraciar, corrompre algú moralment. malejar. Aquests amics l'han [...]

v intr 1 [fer esquitxos] salpicar. v tr 2 [embrutar d'esquitxos] salpicar. Ha esquitxat tot el terra de pintura, ha salpicado todo el suelo de pintura. 3 [arrossar, ruixar] salpicar, rociar. Abans de planxar, cal esquitxar la roba, antes de planchar hay que rociar la ropa. 4 fig [macular] manchar [...]

v tr 1 [hacer una mancha] tacar, sollar. Ve con cuidado: no manches el vestido, ves amb compte: no taquis el vestit. 2 [ensuciar] tacar, embrutar. 3 fig tacar. Manchar el honor, tacar l'honor. 4 [en una pintura] tacar. v pron 5 [hacerse una mancha] tacar-se. 6 [ensuciarse] tacar-se, embrutar-se.  [...]

1 embrutar. 2 Deixar una capa de llot la riuada. enllacar(llaca = llot) engomar enrovinaro enrubinar(rovina = llot) Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]