81.
llit de cinc pams
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Indústria. Energia
[...]
|
82.
cadira
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
f 1 [seient] silla. Una cadira de fusta, plegable, una silla de madera, plegable. 2 cadira curul silla curul. 3 cadira de braços sillón, poltrona, silla poltrona. 4 cadira de mà silla de manos. 5 cadira de pastor bot [eriçó] asiento de monja (o de pastor), aulaga merina, piorno azul. 6 cadira de [...]
|
83.
paciencia
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
f 1 paciència. 2 [galletita] pet de monja m. 3 acabar (o consumir, o agotar) la paciencia a alguien acabar (o esgotar) la paciència d'algú, fer perdre la paciència a algú. 4 acabársele (o agotársele) a uno la paciencia acabar-se-li a algú la paciència, perdre la paciència. 5 armarse de paciencia [...]
|
84.
asiento
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
válvula, assentament d'una vàlvula. 27 fig estabilitat f. 28 amer [asentamiento minero] colònia minera f. 29 asiento de colmenas abellar, abellera. 30 asiento de estómago racó, raconada. 31 asiento de pastor bot [Erinacea anthyllis] eriçó, coixí de monja, cadira de pastor. 32 asiento duplicado econ [...]
|
85.
llit de cinc pams
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Indústria. Energia
[...]
|
86.
meter
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
trabajar muy pronto, el van posar a treballar molt aviat. v pron 15 ficar-se. Meterse la mano en el bolsillo, ficar-se la mà a la butxaca. 16 fer-se. Meterse monja, fer-se monja. 17 [intervenir] ficar-se. Se ha metido en negocios sucios, s'ha ficat en negocis bruts. 18 [entrometerse] ficar-se. Siempre se [...]
|
87.
religiós
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
, monjo que viu en comunitat, per oposició a anacoreta. contemplatiu, religiós de vida contemplativa. monja(->), dit de totes les religioses. pare, membre d'una congregació. Els pares jesuïtes. frare, religiós pertanyent a un orde mendicant (franciscans, caputxins, dominicans, etc.). [...]
1 adj. creient piadós practicant devot espiritual místic just (en llenguatge bíblic) teocràtic, parlant d'un règim polític inspirat en creences religioses o dirigit per representants d'una religió. Calví volgué fer de Ginebra un estat teocràtic. 2 fraresc monàstic (→) 3 cultual Ant. Mundà. Impiadós o impiu. Ateu. Irreligiós. Pagà. 4 m. i f. Persona que pertany a un orde religiós. sacerdot regular, en oposició a sacerdot secular. monjo (→), membre d'un orde monàstic (cartoixans, benedictins, cistercencs, trapencs, agustins, etc.). cenobita, monjo que viu en comunitat, per oposició a anacoreta. contemplatiu, religiós de vida contemplativa. monja (→), dit de totes les religioses. pare, membre d'una congregació. Els pares jesuïtes. frare, religiós pertanyent a un orde mendicant (franciscans, caputxins, dominicans, etc.). Per extensió, esp. en llenguatge popular, es diu de tota mena de religiosos, amb un matís despectiu. beat, persona que porta hàbit de religiós però no viu en comunitat ni segueix cap regla determinada. terciari, membre d'un tercer orde, especialment franciscà. oblat, íd. Un oblat benedictí. Antigament, el qui es feia d'un orde religiós fent donació dels seus béns. germà llec o convers, religiós que no ha rebut els ordes sagrats. donat, íd. en un orde mendicant. abat (f. abadessa), superior d'un monestir. prior o superior, el qui regeix tota altra comunitat de religiosos. Ant. Seglar. © Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana |
88.
milana
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Ciències de la vida
[...]
|
89.
aranya blanca
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Ciències de la vida
[...]
|
90.
bo 1
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
sobirà. immillorable no haver-hi al món cosa millor que... 2 (Parlant d'una menja) exquisit suculent saborós gustós ésser mamella de monja. Fan uns pastissos que són mamella de monja. 3 (Parlant del temps) bonancenc. Fa un temps bonancenc. 4 (Moralment, d'una persona) perfecte brau [...]
|