Resultats de la cerca frase exacta: 20
|
1.
frustrar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Privar (algú) d'atènyer el que esperava. Frustrar els joves en les seves esperances. Aquell fracàs l'havia frustrat. Deixar sense efecte (un propòsit). Frustrar un delicte. Portar a no res (un pla, un desig, etc.). L'espia va frustrar el plans de l'exèrcit. Ha frustrat les [...]
frustrar
|
|
2.
frustrar
Font
Verbs conjugats
El verb que heu cercat es conjuga com cantar.
[...]
|
|
3.
frustrar
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Dret
[...]
|
|
4.
frustrar
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr 1 frustrar. Frustrar las esperanzas de alguien, frustrar algú en les seves esperances. 2 dr frustrar. v pron 3 frustrar-se. [...]
|
|
5.
frustrar
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr 1 frustrar. Frustrar algú en les seves esperances (o frustrar les esperances d'algú), frustrar a uno en sus esperanzas (o frustrar las esperanzas de alguien). v pron 2 frustrarse. [...]
|
|
6.
frustrar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 decebre, privar. 2 (frustrar-sepron.) fallir. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
|
7.
frustració
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció de frustrar; l'efecte. Estat de qui resta privat d'una satisfacció que creu que li correspon. [...]
|
|
8.
frustratori -òria
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que fa frustrar. [...]
|
|
9.
frustració
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Ciències de la salut
Acció de frustrar; l'efecte. [...]
|
|
10.
desbaratar
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr 1 [desfer] desbaratar, frustrar, echar abajo. 2 [un òrgan] desbaratar, trastornar, desarreglar. 3 [derrotar] desbaratar, derrotar. 4 tecnol [un mecanisme] desbaratar, descomponer. v pron 5 desbaratarse. [...]
|
frustrar
1 v. tr. [LC] Privar (algú) d'atènyer el que esperava. Frustrar els joves en les seves esperances. Aquell fracàs l'havia frustrat.
2 1 tr. [LC] Deixar sense efecte (un propòsit). Frustrar un delicte.
2 2 tr. [LC] Portar a no res (un pla, un desig, etc.). L'espia va frustrar el plans de l'exèrcit. Ha frustrat les nostres esperances.