FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Herba de la família de les crucíferes, de fulles lanceolades o oblongues i flors purpúries o blanques, molt oloroses, sobretot a la nit, que es fa als herbassars i als boscos humits de muntanya i es cultiva als jardins (Hesperis matronalis). Sopa juliana. a la juliana En trossets [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Esbargiment bulliciós de molts. Gaudiren de la nit plena de xala fins l'endemà. Forada . L'ermita era el lloc preferit per als aplecs i les xales familiars. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Contreure i estrènyer els músculs (d'una part del cos). L'Olga arrupí les espatlles. Contreure els músculs del cos. Arrupir-se de fred. Els ocells de nit s'arrupeixen. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Atac de nit per a sorprendre l'enemic adormit, en què els soldats es cobrien amb una camisa blanca per no confondre's amb els enemics. Cavalcada de gent encamisada. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Posar a recer, a l'abric d'alguna cosa. Va arrecerar el cavall del vent fred de la nit. Ens va sorprendre la ventada i ens vam arrecerar a la paret. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Afectar d'un cadarn. El fred de la nit el va encadarnar. Agafar un cadarn, un refredat. Què fas a la finestra en camisa? No tens por d'encadarnar-te? Estar encadarnat. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Nombrosos. A manta zona pirinenca van desapareixent les ramades transhumants. Trobem mant tractat que estudia aquesta greu malaltia. El soroll es repetí mantes vegades durant la nit. a manta En abundància. [...]
