FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fet de glaçar-se l'aigua dels reguerons, les basses, etc., per un refredament de l'ambient. Aquesta nit hi ha hagut glaçada. glaçada negra Glaçada en què l'aire no és prou humit per a produir gebre i té com a conseqüència la destrucció i l [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Sense cap núvol o amb una nuvolositat inferior a una octa. Un cel serè. Fer un dia serè, una nit serena. Estar serè. Exempt de tot torbament. Tenir el cap serè. Que reflecteix la tranquil·litat de l'ànim. Una mirada serena. Vent sec que ve del nord-oest o de [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Temps que transcorre des de trenc d'alba fins a la sortida del sol. Cantada, música, feta al carrer per festejar una persona, especialment el jovent les noies, a la matinada i àdhuc a la nit. albada general Passeig de colles fent música pels carrers. mitja albada Esquellotada. Alba [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
directa. en directe Simultàniament al temps en què s'enregistra. El concert d'aquesta nit, el retransmetran en directe per televisió. Un programa en directe. En esgr., que s'executa en la mateixa línia en què es troba l'arma. En l'esport de la boxa, cop de puny potent que el [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Posar a prop. Acosteu les cadires a la taula. Acosta'm el llibre. Acosteu la llenya. Acostem-nos al foc. Aquest color s'acosta molt a tal altre. Se m'acostà un pobre. La nit s'acosta. S'acosta l'hivern. Arrambar el costat (d'una nau) en un moll o en un altre lloc. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Caseta rústica especialment per a arrecerar-s'hi qui ha de passar la nit fora de poblat. Barraca vora l'era per a tenir-hi la palla, les garbes, etc. Barraca al camp per a soplujar-hi el bestiar, etc. Conjunt de bestiar d'un determinat tipus o raça, d'una comarca, d'un país, d'un [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Costat de llit. L'Anna dorm en aquesta espona i en Jaume a l'altra. Espai que hi ha entre el llit i les parets laterals. L'habitació era tan petita que a les espones no hi cabia cap tauleta de nit. Marge de pedra per a sostenir les terres d'un bancal. Marge de terra. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que es troba en estat d'atordiment a causa dels cops rebuts en un combat de boxa i pròxim a la situació de fora de combat. Aquesta nit no he dormit gens i estic grogui. L'última copa de xampany em va deixar grogui, no recordo res. Amb això que m'has dit, m'he quedat grogui. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
. —Quina hora és? —Són les tres o són tres hores. Saps a quina hora arribaran? L'hora de sortida d'un tren. Tocar hores el rellotge. l'hora zero [o les zero hores] Les dotze hores de la nit. hores canòniques Hores en què hom recita tal o tal part del breviari. l [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Anar recorrent els carrers d'una població, especialment de nits i amb l'objecte d'assegurar-se que les coses van bé, d'impedir els desordres. Passejar, anar pels carrers o per altres llocs, sense una finalitat determinada. Recórrer els carrers, de nit, cantant, fent serenates [...]
