FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
psíquiques, generalment temporal, deguda a una causa externa. En dret, reunió en una mateixa persona, generalment en ocasió d'un testament, de les qualitats de creditor i de deutor, que té com a efecte jurídic l'extinció de l'obligació. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
. Parentiu espiritual. Que revela una gran finor d'esperit. Un mot espiritual. Membre de l'escissió de l'orde franciscà que interpretava rigorosament la regla de sant Francesc i el seu testament. espiritual negre Cant religiós d'inspiració cristiana que cantaven els negres dels Estats [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Disposició inclosa en un tractat, un contracte, un testament. clàusula de constitut Clàusula inserida en els contractes d'alienació de la propietat o d'un dret real per la qual la cosa alienada resta en poder del venedor, entenent-se feta la tradició mitjançant la [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
sant Lluc. Conjunt dels quatre evangelis de què consta el Nou Testament. Passatge dels Evangelis que el celebrant llegeix durant la missa. Banda esquerra de l'altar d'una església, mirat des del lloc on hi ha els fidels. El costat de l'evangeli. A la part de l'evangeli. [...]
Les formes legat i llegat tenen significats diferents.
Un legat és un delegat. Per exemple: Ahir va arribar el legat italià.
En canvi, un llegat és allò que es deixa a algú altre en un testament, o allò que passa d'una generació a una altra. Per exemple: Un llegat col·lectiu que tenim la missió [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
culpéssiu d'això. Fou un sobirà just i clement. Un crític just i imparcial. Siguem justos: ell no podia fer altra cosa. En l'Antic Testament, fidel a la Llei. El son del just. En el cristianisme, sant, justificat en Crist. Que s'adapta exactament a allò a què està destinat [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Posar (alguna cosa) en lloc segur, en mans segures, per un temps més o menys llarg. Dipositar diners en un banc, a la caixa d'estalvis. Dipositar el seu testament a casa d'un notari. Dipositar la collita en els magatzems del govern. Dipositar en algú tota la confiança, la seva fama [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Testament a partir de la versió grega dels Setanta, el qual manca en el cànon de la Bíblia hebrea i en el de les esglésies protestants. llibre hagiògraf Llibre que forma part de la darrera de les tres divisions del cànon jueu de l'Antic Testament. llibre protocanònic En [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
proposa i Déu disposa. Maneu i disposeu. Fer testament. Algú, fer el que vol d'alguna cosa o d'algú. Pots disposar del meu cotxe sempre que vulguis. Si us puc ajudar en alguna cosa, disposeu de mi. Algú, tenir una cosa per a usar-la. Jo disposava llavors d'un capital considerable [...]
