FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
més lluny. d'ací d'allà V. ací. d'ací i d'allà V. ací. Davant certes designacions de temps en recalca la llunyania o indica un temps al volt del moment designat. Això ocorregué allà a l'any 1908. No torneu fins allà a la tardor. Allà a [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Infructescència de la figuera, especialment la que ve al començament de la tardor, de forma de pera, tova i vermellosa de dins, amb innombrables fruits petitíssims, i coberta d'una pell verdosa, morada o negra. Figues de Fraga, d'Esmirna. Figues de coll llarg o de coll de dama [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
un acte o un conjunt d'actes, una cerimònia). Celebrarem una darrera reunió per prendre els acords definitius. En aquell poble celebren la festa major a la tardor. Les reunions de la comissió se celebraren en un hotel. El congrés se celebrarà l'any que ve. S'ha celebrat el [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Planta de la classe dels filicòpsids pròpia d'ambients humits. Planta de la divisió dels pteridòfits, de rizoma molt invasor, que a la primavera treu fulles tripinnades, que poden atènyer d'1 a 1,7 metres d'alçada, les quals s'assequen a la tardor (Pteridium aquilinum [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
. Sabies que les serps muden la pell? Una serp que muda a la tardor. mudar la veu Canviar la veu en l'època de la pubertat. mudar la cara Canviar l'expressió de la fesomia després d'una malaltia, per un accident o afecte. Treure el vestit (a algú) i posar-li'n un altre [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció de caure. La caiguda d'un cos en el buit. Una caiguda de cavall. Deturar la caiguda del pèl. a la caiguda de la fulla Quan cau la fulla, a la tardor. a la caiguda del sol A la posta del sol. tenir la caiguda a l'esquerra Una cosa, estar inclinada cap a l'esquerra. tenir la [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
devoció a les esglésies i als altars, deturant-s'hi a pregar davant el Santíssim Sagrament, especialment el Dijous Sant i el Divendres Sant. Divisió de l'any compresa entre un equinocci i un solstici. Les quatre estacions de l'any: primavera, estiu, tardor o autumne i hivern. La [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
mediterrànies plujoses de la península Ibèrica i del nord d'Àfrica (Quercus canariensis). roure africà Azobé. roure americà Roure de brots rogencs i de fulles profundament pinnatífides, amb els lòbuls proveïts de dents amb arestes, que a la tardor prenen un [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
estacions de l'any són quatre, és a saber, la primavera, l'estiu, la tardor i l'hivern. no sé qui Algú que no conec. estar no sé com Tenir un malestar indefinible. Déu sap [o qui sap] Expressió que denota la ignorància d'una cosa. Ens salvàrem Déu [...]
