La segona persona del singular de l'imperatiu del verb abstenir-se és abstén-te o abstingues-te. En els parlars valencians també hi ha la forma abstín-te.
Malgrat que, en els registres informals, sobretot en la llengua parlada, és habitual la forma abstingue't, cal tenir en compte que aquesta [...]
La segona persona del singular de l'imperatiu del verb atenir-se és atén-te o atingues-te. En els parlars valencians també hi ha la forma atín-te.
Malgrat que, en els registres informals, sobretot en la llengua parlada, és habitual sentir la forma atingue't, cal tenir en compte que aquesta forma [...]
La segona persona del singular de l'imperatiu del verb captenir-se és captén-te o captingues-te. En els parlars valencians també hi ha la forma captín-te.
Malgrat que, en els registres informals, sobretot en la llengua parlada, és habitual la forma captingue't, cal tenir en compte que aquesta [...]
Els verbs de la segona conjugació absoldre, coldre, dissoldre, exsoldre, moldre, resoldre i toldre (i derivats) fan el participi afegint la terminació -t a l'arrel acabada en l. Per exemple:
absolt (i no absolgut)
dissolt (i no dissolgut)
molt (i no molgut)
resolt (i no resolgut)
[...]
anessin separats. Així, com que la -d final de nord i de sud es pronuncia t, el mot nord-americà s'ha de llegir nortamericà i no nordamericà, i el mot sud-africà s'ha de llegir sutafricà i no sudafricà. Igualment, nord-est es pronuncia nortest, sud-eslau es pronuncia suteslau i sud-oest es pronuncia [...]
llueix tot el que sap.
No cal que et compris roba tan cara si després no la llueixes.
'Sortir airós', també amb un sentit irònic (usat pronominalment):
T'has preparat molt per fer aquesta presentació; espero que t'hi llueixis.
Sempre s'hi llueixen: quan toca recollir s'esfumen.
'Algú, mostrar el [...]
