FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Ornament esculpit, cisellat o tallat en baix relleu. Dibuix que consisteix en dues imatges d'un mateix objecte, l'una en blau i l'altra en vermell, no exactament superposades, de tal manera que, mirat amb un anaglifoscopi, dona la visió en relleu d'aquell objecte. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Tècnica de dissenyar, compondre i imprimir en què s'utilitzen tipus mòbils. Procediment d'impressió amb formes que contenen, en relleu, els tipus i els gravats que després d'entintats són aplicats fent pressió sobre la superfície d'un paper. Taller on s [...]