FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que hom presumeix, suposa, creu, que serà de tal o tal manera, que s'esdevindrà de tal o tal manera, etc. És presumible que sentirà separar-se de tan agradable companyia. La presumible separació entre llengua literària i llengua col·loquial. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Adelitar (la vista, l'orella, l'ànim, etc.) amb quelcom d'agradable. Un paisatge que recrea els ulls, la vista. Recrear-se amb una bella lectura. Descansar del treball amb algun entreteniment. Durant els caps de setmana es recrea amb la pesca. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
descuidis de saludar a tothom. Saludar militarment. La fragata va saludar el destructor disparant canonades, arriant banderes. us saluda afectuosament (o respectuosament, o cordialment, etc.) Fórmules amb què es clou una carta. Fer demostracions de joia en esdevenir-se (una cosa agradable). [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Sentit corporal amb què es perceben els sabors. L'òrgan del gust. Tenir el gust fi, delicat, esmussat. Sabor. Un gust agradable, exquisit. No tenir una menja gust de res. No sentir el gust del menjar. Sensació agradable que produeixen certs sabors i, en general, plaer que hom [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Tractar d'afectar agradablement amb demostracions d'afecte, reverència, etc. Afectar d'una manera agradable. Una llum que afalaga la vista. Un so que afalaga l'orella. Les lloances dels seus adoradors l'afalaguen. Alimentar, encoratjar, en algú, (l'orgull, la vanitat, una passió [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Viva satisfacció dels sentits o de l'ànim provocada per la possessió o per la idea de quelcom agradable i atractiu. Sentir un gran plaer. Això em dona un plaer. Un viatge de plaer. Allò que causa aquesta satisfacció. Els plaers del món. No ens negui el plaer de [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
tacte. Exercici del sentit del tacte. tenir una cosa bon tacte Ésser suau, agradable, etc., al tacte. Exploració, per palpació amb un o més dits, de l'interior d'una cavitat, com ara del recte, de la vagina, etc. Art de parlar, d'obrar, segons l'oportunitat, les conveniències, [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Petita porció d'una cosa. Una mica de pa. Aprofitar les miques. de mica en mica Gradualment. fer miques una cosa Trencar-la, reduir-la, a miques. una mica Que ultrapassa lleugerament la mesura desitjable o habitual. És una mica salat. Gens. No era mica agradable. gens ni [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Allò que plau i atreu en les actituds, en les maneres, en l'enraonar, d'algú. Ballar amb gràcia. Qualitat que fa agradable algú o alguna cosa. Tenir gràcia a ballar. No tenir gràcia a fer una cosa. Allò que, en algú o alguna cosa, satisfà [...]
