FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Presència d'una persona vora una altra perquè no estigui sola. La vostra companyia m'és molt agradable. Oferir la seva companyia a algú. Estar, anar, en companyia d'algú. Deixar la companyia d'algú. fer companyia Estar prop d'un altre perquè no estigui sol [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
solemne que es fa per un difunt alguns dies després de l'enterrament o en l'aniversari de la seva mort. fer els honors d'una casa Fer-ne agradable l'estada als invitats. Baronia 2 . Immoble o finca. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
considera, abans que tot, allò que és pràctic, útil. Un home realista i positiu. Que tendeix a pensar en els aspectes favorables de les coses, més que en els desfavorables. És una persona positiva i molt agradable. Que manifesta una tendència a pensar en els aspectes [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
molt. Haver après. Saber la lliçó. Saber un actor el seu paper. [amb complement directe determinat] Se sabia la lliçó de memòria. Tenir tal o tal sabor. Aquest llard sap a ranci. saber bé [o saber bo] Ésser agradable. Què li darem que li sàpiga [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
. Al primer cop d'ull. cop d'ull Aspecte 1. Oferir una cosa un cop d'ull agradable. cop de cap Resolució brusca, irreflexiva. No et sé dir per què ho vaig fer: va ésser un cop de cap. donar un cop de mà a algú Portar-li momentàniament ajut. Si em dones un cop [...]
Les orientacions bàsiques per saber quan s'escriu b i quan s'escriu v són les següents:
S'escriu b:
davant de l i r: blanc, agradable, broma, cabra, etc. (es troba vl en algun mot d'origen estranger com Vladimir o Vladivostok)
davant de vocal, si b alterna amb p en mots d'una mateixa família o [...]
