FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Dita obscura i inexplicable. Va resoldre l'enigma que li havien proposat. Cosa el sentit amagat de la qual cal descobrir o endevinar. El mòbil del crim és encara un enigma. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Dita burlesca, jocosa. Anar de verbes. Acció de dir mots burlescos, jocosos. Ho he dit per verba. agafar la verba Posar-se a parlar, a xerrar. Quan ell agafa la verba, ja no pot parlar ningú. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
En trigonometria, raó del segment de la perpendicular traçada des de l'extrem d'un arc de circumferència al radi que passa per l'altre extrem i el radi de la dita circumferència. Escotadura 2 2. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Qualitat d'agut. L'agudesa d'una punta. L'agudesa del dolor. L'agudesa d'un escriptor. L'agudesa d'un epigrama. agudesa sensorial Poder de percepció i de discriminació dels sentits. Dita aguda. Celebraven les seves agudeses. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció de treure; l'efecte. Barca de bona treta. Sortida d'una mercaderia, demanda que se'n fa. Cosa dita o feta per a enganyar algú. Acció de separar del ramat el bestiar destinat a la venda. Desembosc. Tret1 1. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció de custodiar; l'efecte. Tenir en custòdia algú o alguna cosa. La custòdia i el bon govern de la dita vila. Peça d'or, d'argent, etc., en què s'exposa el Santíssim Sagrament a la veneració pública. En els ordes mendicants, agregat d'alguns convents [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Contingència o possibilitat imminent que s'esdevingui algun mal. Ens amenaça un greu perill. Ves amb compte a passar el pont: hi ha perill de la vida. Situació en què existeix la dita contingència o possibilitat. Afrontar un perill. La pàtria està en perill. El [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Un territori, una heretat, un camp, etc., ésser contigu a un altre. La dita feixa afronta a sol ixent amb el mas. Fer cara (a algú o a alguna cosa), resistir sense acovardir-se. Afrontar un enemic. Afrontar la mort. Afrontar els perills. Si feu això, caldrà que n'afronteu les [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
síl·laba. Lloc on es produeix l'eco. En aquella cinglera hi ha un eco. Repetició dels mots, de l'estil, dels sentiments, etc., d'altri. Persona que repeteix o imita les paraules, les idees, els actes, d'altri per devoció, obsequiositat o manca d'originalitat. tenir eco Una cosa, una dita, tenir [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Opinió, especialment filosòfica o teològica, expressada d'una manera dogmàtica. Dita breu sobre una veritat d'índole moral. En jur., decisió formulada pel jutge o pel tribunal en acabar-se una instància del procés judicial. La sentència del tribunal [...]
