Àrea temàtica
Altaica > Turquesa > Comú > Sud-occidental

Àrea temàtica
Europa > Bulgària

Àrea temàtica
Europa > Grècia

Àrea temàtica
Europa > Kosovo

Àrea temàtica
Europa > Macedònia

Àrea temàtica
Europa > Romania

Àrea temàtica
Europa > Xipre

ca - turc
cod - türkçe
ar - التركية
cy - Twrceg
de - Türkisch
en - Turkish
es - turco
eu - turkiera
fr - turc
gl - turco
gn - túrko
it - turco
ja - トルコ語
nl - Turks
oc - turc
pt - turco
ru - Турецкий язык
sw - Kituruki
tmh - Taturkit
zh - 土耳其语

Definició
L'origen de l'actual llengua turca es troba en l'idioma que parlaven els osmanlites, poble turquès establert a Anatòlia a l'edat mitjana que, al segle XIII, va constituir l'estat que amb el temps havia d'esdevenir l'Imperi Otomà. Els primers textos turcs conservats daten del segle XIII. A partir de la presa de Constantinoble (1453), el turc es va anar consolidant com a llengua oficial i de cultura de l'Imperi Otomà, i va anar penetrant a la península Balcànica, principalment a les ciutats.

A les primeres dècades del segle XX, una sèrie de fets van fer variar les condicions en què fins aleshores s'havia desenvolupat el turc. L'extermini i l'emigració de la població armènia de l'Imperi Otomà, l'època en que l'Imperi va deixar d'existir i que Turquia va esdevenir república i l'expulsió dels grecs d'Anatòlia, van consolidar l'hegemonia de la llengua turca en el territori del nou estat turc, de fronteres gairebé coincidents amb les actuals.

Dins la nova Turquia, el parlar d'Istanbul es va convertir en la base d'una nova llengua estàndard, i una gran part dels arabismes i dels mots d'origen persa que es feien servir en l'antic idioma literari van ser substituïts per neologismes creats a partir d'arrels turqueses.

A més, la reforma lingüística va representar la introducció de l'alfabet llatí (1928), que va desplaçar l'alfabet àrab. En el turc hi ha dos grans blocs dialectals: l'oriental i l'occidental.