FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Insecte coleòpter. Escarabat banyut. Escarabat d'aigua. Escarabat de la patata o de les patateres. Escarabat de nit. Escarabat pudent. Insecte coleòpter de la família dels escarabeids, de cos el·líptic, que s'alimenta dels excrements dels bovins, dels equins, etc., amb [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Insecte de l'ordre dels sifonàpters, semblant a la puça, de cos pla, la femella del qual pon els ous sota la pell dels humans i d'altres mamífers i en xucla la sang, propi de països tropicals (Dermatophilus penetrans). [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Insecte homòpter, molt petit, amb formes àpteres o alades, les femelles i les larves del qual viuen a les fulles i a les parts tendres de certes plantes, a les quals fan grans danys. Pugó llanós de la pomera. Pugó verd. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Insecte del gènere Kermes, de l'ordre dels homòpters, que viu en diferents espècies d'alzines i que conté una matèria colorant anàloga al carmí. Matèria colorant de color roig porpra continguda en els cossos d'aquests insectes. quermes mineral Quermesita. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Insecte dípter, d'uns 6 mil·límetres de llarg, bru fosc, amb ales transparents i una trompa amb què xucla les substàncies sucoses, que es troba en totes les parts habitades del món (Musca domestica). Hi havia un silenci que s'hauria sentit volar una mosca. caure com [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Vas emprat antigament per a posar-hi el vinagre. Antiga mesura per a líquids. Cavitat articular profunda, especialment la de l'os ilíac. Cavitat en què s'insereix la pota d'un insecte. Ventosa dels tentacles d'alguns cefalòpodes. Ventosa posterior de les sangoneres. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Figuera d'una raça silvestre que viu a les roques de la regió mediterrània i que requereix per a la maduració dels fruits el concurs d'un insecte himenòpter que penetra dins la inflorescència, on viu i es reprodueix (Ficus carica var. caprificus). [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Aràcnid de cos dividit en cefalotòrax i abdomen, la part posterior del qual forma una cua estreta proveïda a la punta d'un fibló verinós. escorpí d'aigua Insecte heteròpter del gènere Nepa, amb el cos aixafat i les potes anteriors molt desenvolupades [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Mamífer carnívor de la família dels fèlids, el més gros de la família, gran depredador, de pèl rogenc amb ratlles amples i fosques, que habita l'Àsia (Panthera tigris). Persona molt cruel. Insecte heteròpter que ataca diversos cultius, com la perera, el [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Insecte que ataca l'olivera (Phloeotrips oleae). Peix de la família dels traquínids, de 14 centímetres de llargada màxima, de picadura molt verinosa i dolorosa, que viu a la sorra de les platges a poca profunditat, on pot suposar un greu perill per als banyistes (Echiichthys [...]
