1 mot. En sentit gramatical és més propi mot que paraula. verb(forma antiga o usada solament en algunes expressions de caràcter religiós: El Verb diví.) 2 Esp. Prometença verbal. Tenir paraula. fe. Mancar a la fe donada. A fe d'home honrat. 3 Allò que hom diu, per oposició a allò que hom fa [...]

servador observant(d'un reglament, esp. religiós) formal. És un empleat molt formal. practicant, complidor, esp. de la seva religió. complit ésser esclau de la seva paraula, ésser complidor de la paraula donada. tenir paraula de rei, íd. Ant. Tenir paraula de marxant (o de sastre): no ésser [...]

força vehemència(esp. de la paraula) violència fogositat fúria empenta tren. Els jugadors duien un tren molt fort. impuls Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

paraula. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

Paraula galant. flor. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

1 cop. 2 paraula. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

just exacte inequívoc matemàtic determinat definit concret estricte clar(idea, paraula, etc.) nítid formal(ordre, manament, etc.) (Precís, en frases com ésser precís de fer, és barbarisme. necessari.) Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

1 comprometre, prometre de reservar o de donar alguna cosa. X ha compromès la seva filla al meu nebot. Tenir, una noia, un ball compromès. donar paraula emparaular, prometre de paraula. Cp. obligar-se 2 fer una prometença (o un vot) 3 (prometre'spron.). Dues persones, donar-se paraula de [...]

altiu. desmenjat menyspreador despectiu. Una paraula despectiva. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

verbalment vocalment de viva veu de paraula de boca Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]