FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
. Es van prometre pel setembre i es casaran pel maig. Donar a esperar. Els fruits que ens promet la primavera. Promet fer bon temps. Mostrar capacitats que es desenvoluparan en l'esdevenidor. Aquesta noia promet. Afirmar com a cert. Et prometo que no he estat jo. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
setembre (Hirundo rustica). oreneta cuablanca Ocell de la família dels hirundínids, de color blau negrós, amb el carpó i l'abdomen blancs, que nia a les façanes de les cases (Delichon urbica). oreneta cua-rogenca Ocell de la família dels hirundínids, incorporat a la [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
'organització política, en el govern o en la constitució d'un estat. La Revolució Francesa. Alçament encaminat a aconseguir aquest canvi. La Revolució de Setembre. revolució industrial Moviment social i econòmic caracteritzat per l'aparició d'una gran quantitat de [...]
departament.
També es fa servir el verb ser (i no estar) per expressar la localització en el temps. Per exemple:
A l'Argentina ara són a l'hivern.
Ara som al mes de setembre.
Cal tenir en compte que amb els dies de la setmana, quan el verb està en primera persona del plural, de vegades s'elideix la [...]
explicar-te res. Fins ben aviat!
Davant de noms dels dies de la setmana sense determinant. Per exemple: No tornaran fins dilluns.
3. Opcional (fins a o fins):
Davant de sintagmes nominals definits que expressen dates concretes. Per exemple: Ens hi estarem fins (a) l'1 de setembre. No obrirà el negoci [...]
'abreuja
juliol: jul.
agost: ag.
setembre: set.
octubre: oct.
novembre: nov.
desembre: des.
Els mesos de març, maig i juny no s'abreugen perquè són paraules d'una sola síl·laba.
Dins d'un text convé fer servir la forma sencera dels mesos, ja que sempre és més clar el mot sencer que l'abreviatura, encara [...]