Resultats de la cerca frase exacta: 421
|
121.
cavalleresc -a
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
De cavaller. Pertanyent a la cavalleria considerada com un sistema. Societat cavalleresca. Que té el caràcter, les qualitats, del cavaller ideal, l'esperit de la cavalleria. Ideals cavallerescos. Una valentia, una lleialtat, cavalleresca. [...]
|
|
122.
esperitat -ada
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Posseït de l'esperit maligne, que té els mals esperits. Semblar un esperitat. Fer ulls d'esperitat. La noia, esperitada, s'obria pas entre la gent. Córrer com un esperitat. Cridar com un esperitat. [...]
|
|
123.
fantasmagoria
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Art de representar figures per mitjà d'una il·lusió òptica. Emprament d'imatges, de combinacions, etc., pròpies per a fer il·lusió a l'esperit colpint la imaginació. Objecte o concepte més aparent que real. [...]
|
|
124.
intangible
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que no pot ésser tocat. L'essència pura i intangible de l'esperit. Que no pot ésser canviat ni modificat. La sobirania dels estats no és un mite intangible. Tradicions que alguns consideren intangibles. [...]
|
|
125.
contorbar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Alterar l'ànim (d'algú). La mera presència d'aquell parent la contorbava. Alterar (l'ànim) d'algú. La mera presència d'aquell parent li contorbava l'esperit. En sentir aquelles paraules, el noi es contorbà. [...]
|
|
126.
enginy
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Esperit d'invenció. Un home d'enginy. Tenir molt d'enginy. Habilitat, aptesa, a trobar els mitjans d'aconseguir o d'executar alguna cosa. Més val enginy que força. Giny 2 . Les catapultes eren enginys de guerra. [...]
|
|
127.
àgil
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que es mou amb facilitat i rapidesa, que té els moviments ràpids i expedits. Una dona àgil. Un cavall àgil. Cames, peus àgils. Els dits àgils d'un pianista. Àgil com una daina. Una veu àgil. Un esperit àgil. [...]
|
|
128.
desenfrenar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Treure el fre (a un cavall, a una haveria). Provocar les passions (d'algú). La pruïja que desenfrena carn i esperit. Lliurar-se sense fre a les passions, a la llicència de costums, etc. Celebren orgies i es desenfrenen. [...]
desenfrenar
|
|
129.
absent
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
No present en un lloc. Absent del país. Enyorar els amics absents. absent de mi (o absent de tu, etc.) Separat, allunyat, de mi, de tu, etc. Dir mal dels absents. Que no està atent al que passa, distret. Tenir l'esperit absent. [...]
|
|
130.
capelleta
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Simulacre de capella que portaven els ermitans per a la capta. Capella improvisada al carrer per a les estacions del Santíssim. Capella de joguina. Reunió de persones que defensen i pregonen exclusivament allò que forma part de llur cercle. Esperit de capelleta. [...]
|
desenfrenar
1 v. tr. [LC] [AGR] Treure el fre (a un cavall, a una haveria).
2 1 tr. [LC] Provocar les passions (d'algú). La pruïja que desenfrena carn i esperit.
2 2 intr. pron. [LC] Lliurar-se sense fre a les passions, a la llicència de costums, etc. Celebren orgies i es desenfrenen.