Resultats de la cerca frase exacta: 1.704
|
131.
reverir
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Tractar amb reverència, sentir reverència (envers algú). Reverir Déu. [...]
|
|
132.
saturnià -ana
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Relatiu o pertanyent al planeta Saturn o al déu Saturn. [...]
|
|
133.
teantropisme
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Creença en l'encarnació d'un déu en un home. [...]
|
|
134.
trident
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Forca de tres dents. Atribut del déu Neptú o Posidó. [...]
|
|
135.
pregar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
preguis. Vol ésser pregat. fer-se pregar Negar-se a fer una cosa fins que no s'ha demanat molt i repetidament. Vol fer-se pregar. Si li ho demanes, veuràs com no es farà pregar. Demanar (a Déu, a un sant) la concessió d'una gràcia. Prega Déu que no ho perdis tot [...]
|
|
136.
adorar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Prestar culte (a Déu, a una divinitat, a una cosa divinitzada). Els cristians adoren un sol Déu. Els pagans adoraven el Sol. Tenir com un culte (per alguna persona o alguna cosa), amar granment. Aquella dona adora el seu fill. Homes que adoraven la pàtria. Adorar la seva dona. Adorar [...]
|
|
137.
apol·lini -ínia
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Relatiu o pertanyent al déu grec Apol·lo o a un apol·lo. [...]
|
|
138.
decàstil -a
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que té la façana sustentada per deu columnes. Una porxada decàstila. [...]
|
|
139.
decemvir
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Membre d'un cos de deu magistrats de l'antiga Roma. [...]
decàleg
|
|
140.
dei-
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Forma prefixada del mot ll. deus dei, 'déu'. Ex.: deïcida. [...]
|
decàleg
1 m. [LC] [RE] Conjunt dels deu manaments que, segons la narració bíblica, Déu donà al poble d'Israel per mitjà de Moisès en el Sinaí.
2 m. [LC] per ext. Té un decàleg propi i el segueix al peu de la lletra.