FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
tenir més al món, a la vora nostra (una persona que ha mort, ens ha abandonat, s'ha allunyat per sempre). Perdre un fill. Els vencedors perderen més homes que els vençuts. La ciutat ha perdut molts dels seus habitants, que han emigrat a Amèrica. No retrobar (algú) en una [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
és digne de lloança. Les seves paraules són dignes d'admiració. És digne de blasme, de menyspreu. Conforme, proporcionat, al mèrit o a la culpa d'algú, a la condició d'una persona o d'una cosa. Tens un fill digne de tu. Això no és digne d'un home [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
'herència per disposició legal. hereu forçós Legitimari, legitimària . hereu universal Hereu de tots els béns. Primer fill mascle que, d'acord amb la tradició catalana, és l'hereu universal dels béns dels seus pares. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
ulls. El tracta com si fos el seu propi fill. No manllevat, no postís. Cabell propi. La Grècia pròpia. Moviment propi. Rectament dit. Sentit propi d'un mot. Que convé d'una manera especial a la naturalesa, la qualitat, etc., d'algú. És un entreteniment propi per a passar [...]
creença o suposició, com ara confiar o imaginar-se:
El meu fill va prometre portar-se bé.
El meu fill va prometre que es portaria bé.
No m'imaginava plegar tan d'hora.
No m'imaginava que plegaria tan d'hora.
Ara bé, hi ha altres verbs de dicció, com dir, explicar, precisar, notificar, etc. que no poden [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Expressió d'idees i pensaments mitjançant la paraula. La força del seu verb. el verb [o el verb diví] El Fill de Déu, la segona persona de la Trinitat. el verb encarnat El Fill de Déu fet home. Categoria lèxica constituïda per mots susceptibles de flexionar [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció de casar-se; l'efecte. El casament de la diputada amb el fill del primer ministre. Donar paraula de casament. Cerimònia de contreure matrimoni. Invitar a un casament. Assistir a un casament. Celebrar un casament. fer un casament Proposar-lo a les parts i fer que hi convinguin [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Forma masculina de l'article definit. El mestre. El meu pare. El cavall que ha guanyat la cursa. S'ha trencat el braç. Els meus germans. Els cavalls que han comprat. Els gossos són més fidels que els gats. El llop és un mamífer. Un pare tenia tres fills: el fill gran era [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
apagat a la pila d'encenalls, i s'han encès. Aquestes teies no s'encenen. Aquest llumí, rasca'l a la paret i s'encendrà. Fer esdevenir ardent (la sang, les galtes, etc., d'algú). Aquesta beguda encén la sang. El comportament del fill li encén la sang: no saps com s [...]
