Resultats de la cerca bàsica: 88
|
21.
pas 1
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
descompondre un problema, en un procediment o algorisme, o en què es pot dividir una feina, en un comptador. En inform., distància que separa elements lineals, com les pistes d'enregistrament o les línies de perforacions. Esdeveniment notable en la vida d'una persona. Aquell pas va marcar la [...]
|
|
22.
aigua
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
'hidrogen de fórmula H2O2, que tendeix a descompondre's en aigua i oxigen, utilitzat sempre en solució aquosa com a oxidant, descolorant i antisèptic. aigua pesant Varietat isotòpica de l'aigua, amb hidrogen de nombre de massa superior a 1 o amb oxigen de nombre de massa superior a 16 [...]
aigua
|
|
23.
nucleasa
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Ciències de la vida
Enzim capaç de descompondre els àcids nucleics hidrolitzant els enllaços que hi ha entre els seus nucleòtids. [...]
|
|
24.
descomposició
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Ciències de la salut
Acció de descompondre o de descompondre's; l'efecte. [...]
|
|
25.
descomponer
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
[Se conjuga como: poner] v tr 1 [desordenar] desordenar, desorganitzar, desarranjar. 2 [separar los elementos de un todo] descompondre. Descomponer las moléculas, descompondre les molècules. 3 [un mecanismo] descompondre, desbaratar, desarmar. 4 fig [irritar] irritar, sulfurar. 5 fig [transformar [...]
|
|
26.
resoldre
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Ciències de la salut
Descompondre una cosa reduint-la als seus elements constituents. [...]
|
|
27.
tramar
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Economia. Empresa
Descompondre una imatge en punts per mitjà d'una trama. [...]
|
|
28.
digestor
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Química
Aparell consistent en un dipòsit metàl·lic, amb tapadora i vàlvula de seguretat, utilitzat per a descompondre, estovar, solubilitzar, etc., substàncies, a causa de la pressió i de les temperatures altes que hi són aconseguides. [...]
|
|
29.
morfema
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Economia. Empresa
Unitat lingüística significativa que no es pot descompondre en unitats significatives menors. [...]
|
|
30.
morfema
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Llengua. Literatura
Unitat lingüística significativa que no es pot descompondre en unitats significatives menors. [...]
|
aigua
1 1 f. [LC] [QU] Líquid transparent, inodor, insípid, compost d'hidrogen i oxigen, de fórmula H2O, que fon a 0 °C i bull a 100 °C, el qual, en un estat més o menys impur, constitueix la pluja, els mars, els llacs, els rius, etc. L'aigua de la pluja. El riu porta molta d'aigua. L'aigua del mar és salada i amargant. Un raig d'aigua. Un doll d'aigua. Un got d'aigua.
1 2 f. [LC] La pluja, un corrent d'aigua, la mar, etc., mateixos. Avui em sembla que tindrem aigua. Aigües salobres, dolces. Tirar-se a l'aigua. Sortir de l'aigua. Anar aigua amunt. Una peça de terra que està aigua baixant, situada més avall en un pendent.
1 3 [LC] aigua corrent a ) Aigua que corre, que no és estagnant. El poble tenia un safareig amb aigua corrent.
1 3 [LC] aigua corrent b ) Aigua que circula per les canonades d'un edifici. Tenim aigua corrent a tots els pisos.
1 4 [AGA] aigua de peu Aigua destinada al regadiu derivada d'un corrent d'aigua mitjançant canals o séquies arran de terra.
1 5 [GL] [LC] aigua meteòrica Aigua de la precipitació atmosfèrica.
1 6 [LC] aigua morta Aigua estagnant.
1 7 [LC] aigua per a aigualejar Aigua per a rentar, netejar la verdura, fregar rajoles, etc.
1 8 [LC] aigua viva Aigua corrent a).
2 1 f. pl. [TRA] Espais marítims propers a la costa. Els vaixells pescaven en aigües de Cabrera.
2 2 [TRA] aigües continentals Aigües properes a la costa que envolten un continent.
2 3 [TRA] aigües d'una nau Solc que una embarcació deixa a popa quan navega.
2 4 [TRA] aigües històriques Aigües que tradicionalment es considera que formen part d'un estat determinat.
2 5 [TRA] aigües interiors Aigües situades entre les concavitats de la costa que són considerades dins d'una mateixa línia de costa.
2 6 [TRA] aigües internacionals Aigües que no estan sotmeses a la sobirania de cap estat.
2 7 [TRA] aigües jurisdiccionals [o aigües territorials] Aigües sotmeses a la sobirania d'un estat.
3 1 f. [LC] anar aigua avall Anar malament.
3 2 [LC] donar l'aigua per amor de Déu Fer una gran xafegada.
3 3 [LC] amb l'aigua al coll [o amb l'aigua fins al coll] loc. adv. En un gran destret, a punt de sucumbir a dificultats econòmiques.
3 4 [LC] anar-se'n a l'aigua Un negoci, un projecte, fracassar. L'empresa familiar se'n va anar a l'aigua i es va quedar sense feina.
3 5 [TRA] fer aigües una nau Entrar-hi l'aigua.
3 6 [LC] fer aigües algú Flaquejar, començar a dubtar, a vacil·lar, en una empresa, una creença, una opinió, etc.
3 7 [LC] no trobar aigua a mar No trobar una cosa que és molt fàcil de trobar.
3 8 [LC] portar l'aigua al seu molí [o fer anar l'aigua al seu molí] Procurar que les coses s'esdevinguin en profit propi.
3 9 [LC] treure l'aigua clara d'una cosa Desxifrar enterament el sentit d'una cosa confusa.
4 f. [LC] L'aigua com a medi. Els habitants de l'aigua, els de la terra i els de l'aire.
5 f. [QU] L'aigua quant a la seva procedència. Aigua de pluja, de pou, de riu. Aigua de mar. Aigua de Caldes, de Vilajuïga, de Rubinat.
6 1 f. [LC] L'aigua quant a les seves propietats. Aigua destil·lada. Aigua esterilitzada. Aigua desionitzada. Anar a prendre les aigües a Caldes. Aigua lustral.
6 2 [LC] [RE] aigua beneita Aigua consagrada per la benedicció d'un sacerdot.
7 1 f. [LC] L'aigua quant a les substàncies estranyes que porta en suspensió, en dissolució, en infusió. Aigua pura. Aigua clara. Aigua tèrbola. Aigua carbònica, de ferro. Aigua acidulada. Aigua amb sucre. Aigua d'ordi, d'arròs, de borratges. Aigua de castanyes. Aigua de la reina d'Hongria. Aigua d'hamamelis.
7 2 [GL] [QU] aigua blana Aigua dolça que conté en solució quantitats febles o nul·les d'ions de calci i magnesi o d'altres metalls pesants.
7 3 [HO] [LC] aigua crua Aigua que no cou bé els llegums.
7 4 [ED] [LC] [QU] aigua de roses Infusió feta amb aigua destil·lada, carbonat de calci i essència de roses, que s'usa per a tonificar la pell.
7 5 [GL] [QU] aigua dura Aigua dolça que conté quantitats importants d'ions de calci i magnesi o d'altres metalls pesants.
7 6 [GLM] [HO] aigua mineral Aigua potable que conté en dissolució certes substàncies minerals en proporcions constants i s'empra com a beguda o per a banys.
7 7 [GL] [QU] aigua potable Aigua apta per al consum humà i per a l'elaboració d'aliments perquè té un grau de puresa química i microbiològica suficient.
7 8 [LC] aigua pudosa Aigua sulfhídrica.
7 9 [GL] [LC] aigua salmàstica Aigua que conté sal en menor quantitat que l'aigua marina.
7 10 [QU] aigua timolada Aigua amb timol, glicerol i alcohol, emprada com a desinfectant i antisèptic.
7 11 [HO] [LC] [QU] aigua tònica Beguda feta a base d'aigua gasada o mineral amb essències de fruits cítrics i petites quantitats de quinina o naringina.
8 1 f. [SP] aigües braves Aigües caracteritzades per la presència de corrents i d'obstacles naturals i artificials, on tenen lloc les proves d'eslàlom i de descens.
8 2 [SP] aigües tranquil·les Aigües caracteritzades per l'absència de corrents i d'obstacles, on tenen lloc curses de 500, 1.000, 5.000 o 10.000 metres.
8 3 [SP] aigües vives Aigües braves.
9 1 f. [GL] [QU] aigües fecals [o aigües negres] Aigües residuals procedents del poblament humà.
9 2 [GL] [QU] aigües residuals Aigües que contenen residus diversos procedents de la indústria o dels nuclis de poblament humà.
10 1 f. [GL] [QU] aigua d'hidratació Aigua continguda en un hidrat, que pot ésser aigua de constitució o bé ocupar espais buits en la xarxa cristal·lina, en proporció variable.
10 2 [GL] [QU] aigua d'imbibició [o aigua d'inserció] Aigua present en certs hidrats, en proporció variable, que no contribueix a l'establiment del reticle cristal·lí i que, per tant, pot ésser expel·lida reversiblement dels cristalls sense alterar-los macroscòpicament ni modificar llur estructura.
10 3 [GL] [QU] aigua de constitució Aigua que es troba combinada en un cristall en proporció fixa, unida químicament per enllaç de coordinació al catió metàl·lic central, o bé unida per enllaç d'hidrogen a l'anió, i que en escalfar el cristall es desprèn amb més dificultat que l'aigua de cristal·lització.
10 4 [GL] [QU] aigua de cristal·lització Aigua continguda en proporció fixa en els hidrats cristal·litzats, que contribueix a l'estabilitat de l'edifici cristal·lí.
10 5 [GL] [QU] aigua freàtica Aigua subterrània situada a la zona de saturació, que forma un mantell lliure.
10 6 [GL] [QU] aigua gravitatòria Aigua del sòl i del subsol que s'escorre pel seu pes i que no és retinguda per les forces de capil·laritat.
10 7 [GL] aigua intrusiva Aigua que penetra en un terreny i hi roman.
10 8 [GL] [LC] aigua moixa Aigües somes i mortes.
11 1 f. [QU] aigua bòrica Solució d'àcid bòric en aigua.
11 2 [ED] [LC] [QU] aigua d'olor Colònia².
11 3 [AQ] [GL] [IQ] [QU] aigua de calç Solució saturada d'hidròxid de calci, emprada en química analítica i en farmàcia.
11 4 [QU] aigua de clor Solució saturada de clor en aigua, que conté àcid hipoclorós format per hidròlisi i que és emprada com a oxidant.
11 5 [ED] [LC] [QU] aigua de Colònia Colònia².
11 6 [QU] aigua oxigenada Líquid inestable, peròxid d'hidrogen de fórmula H2O2, que tendeix a descompondre's en aigua i oxigen, utilitzat sempre en solució aquosa com a oxidant, descolorant i antisèptic.
11 7 [QU] aigua pesant Varietat isotòpica de l'aigua, amb hidrogen de nombre de massa superior a 1 o amb oxigen de nombre de massa superior a 16.
11 8 [GL] [QU] aigua règia Mescla d'àcid nítric i àcid clorhídric concentrats, en la proporció 1 a 3, fortament oxidant en calent, capaç de dissoldre els metalls nobles com l'or, el platí i l'iridi.
11 9 [GL] [QU] aigües mares Solució que resta en contacte amb els cristalls formats quan cristal·litza una substància dissolta.
12 1 f. [LC] Líquid orgànic semblant a l'aigua, com ara la saliva, la suor o l'orina. Estava tan suat que l'aigua li corria cara avall. Butllofes plenes d'aigua.
12 2 [LC] fer venir l'aigua a la boca [o fer venir aigua a la boca] a ) Pensant en una vianda o parlant-ne, imaginar-se que ja s'assaboreix.
12 2 [LC] fer venir l'aigua a la boca [o fer venir aigua a la boca] b ) Pensant en una cosa o parlant-ne, venir un gran desig de fer-la o de tenir-la.
12 3 f. pl. [LC] [ZOA] Líquid amniòtic que envolta el fetus.
12 4 [LC] falses aigües Líquid serós expel·lit durant el prenyat.
13 f. [LC] Suc de les fruites. Aquests préssecs tenen molta d'aigua.
14 1 f. pl. [GL] [IMI] [LC] Llustre d'una pedra preciosa, especialment el diamant.
14 2 f. pl. [GL] [IMI] [LC] Reflexos que tenen algunes teles, pedres, fustes, plomes, etc.
15 f. [AQ] [LC] Aiguavés d'una teulada. Una casa a dues aigües, a tres aigües.