Resultats de la cerca frase exacta: 70
Diccionari de sinònims Franquesa
|
61.
abandonar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
(les seves opinions, la seva religió, etc.) demetreo dimitir, abandonar un càrrec. resignar, abandonar voluntàriament a favor d'algú un càrrec, etc. relinquir, abandonar una cosa a la qual hom ha de renunciar. exposar, en la frase exposar un infant: abandonar-lo en un lloc on pugui fàcilment ésser trobat [...]
1 Deixar una cosa en poder d'algú, a la discreció d'algú; renunciar a una cosa. deixar. Deixar els estudis. cedir renunciar. Renunciar a una empresa. lliurar. Lliurar una ciutat a l'enemic. abdicar (les opinions, els interessos, les creences, etc.) desertar, abandonar un partit, una causa, etc., que hom no hauria d'abandonar. allunyar-se o fugir (d'una cosa). Fugir dels vicis. deixar a una banda deixar de banda apostatar, abandonar la religió per professar-ne una altra; per ext. abandonar totalment un partit, etc. arraconar, abandonar una cosa com a inútil, retirar-la de l'ús. Uns llibres que tenia arraconats ja feia anys. donar-se de baixa (d'un partit, d'una societat, etc.) despullar-se (d'una cosa), abandonar-la voluntàriament. desfer-se (d'una cosa) fer-hi la (o una) creu (a una cosa), abandonar-la per sempre. dur a malbarat (una cosa), abandonar-la. plegar (un negoci) renegar (les seves opinions, la seva religió, etc.) demetre o dimitir, abandonar un càrrec. resignar, abandonar voluntàriament a favor d'algú un càrrec, etc. relinquir, abandonar una cosa a la qual hom ha de renunciar. exposar, en la frase exposar un infant: abandonar-lo en un lloc on pugui fàcilment ésser trobat. deposar (el seu orgull, la seva actitud). evacuar, abandonar el lloc que hom ocupava. deshabitar, deixar la casa on hom habitava. girar les espatlles, abandonar algú. Perquè no pugui girar les espatlles al pecador (Eiximenis, citat per Alc.). plantar (fam. íd.). En sentir això li girà l'esquena i el deixà plantat. plantificar desemparar passar-se o empassar-se, abandonar, algú, el seu partit, etc., per passar a formar part d'un altre. Empassar-se a l'enemic. És un empassat, un desertor, en sentit ampli. deixar (algú) a l'estacada, deixar-lo en un perill, una dificultat, un destret, etc. desnonar, es diu quan el metge dona un malalt per incurable. Es morirà aviat: el metge l'ha desnonat. caragirar-se, abandonar o renegar d'un partit, etc. penjar els hàbits, abandonar la carrera eclesiàstica o monàstica. Cp. exclaustrar-se: abandonar la vida religiosa. rebordonir-se, abandonar els seus estudis, esp. l'estudiant de capellà. → negligir. 2 (abandonar-se pron.) donar-se lliurar-se cedir (v. intr.). Va cedir a aquell home, s'hi va abandonar, s'hi va donar. deixar-se anar © Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana 
|
|
62.
diable
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
(f. diablessa) dimoni diabló, diable petit. S'usa esp. en sentit fig., aplicat a un infant entremaliat. diantreo diastre, forma eufemística de diable. En l'edat mitjana era considerat perillós de pronunciar el mot diable. l'esperit maligneo simpl. el Maligne l'esperit infernal el (o la) serpent [...]
|
|
63.
lligadura
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 Qualsevol cosa que hom es posa al cap per cobrir-lo. capçóo capçonet, lligadura que hom posa a les criatures acabades de néixer. capellet, íd. gambuix, íd. closqueta, íd. capida, vel blanc en forma de caputxa que hom posa a l'infant després de batejar-lo. capellina, peça de l'armadura que [...]
|
|
64.
animal
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
petites feres: guineus, mosteles, etc. feram, tota mena d'animals salvatges. fauna, conjunt d'animals d'una regió o d'un període geològic. nadís, animal nat de poc (≠ nadó: infant nat de poc). nodrissó, animal que encara mama. lletó, íd. capó, animal castrat. cap, animal de ramat. Un cap de [...]
|
|
65.
pas
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 m. passa, pas, esp. en tant que hom compta llur nombre en una marxa. gambadao passada, passa llarga. camadao camallada, íd. contrapassa, passa en direcció oposada a la que hom ha fet abans (terme esp. de coreografia). tentines(f. pl.), passos vacil·lants com els d'un infant petit o d'un [...]
|
|
66.
bo 1
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
. Es un brau minyó. bonàs, bo en excés, de bon natural. ben entranyat, que té bon cor. ésser un bonastre recte. Ésser una persona recta, justa i virtuosa. angelical, es diu esp. d'un infant. ésser un àngel ésser més bo que el pa blanc(o de fleca) ésser un bon jan ésser un janot (o un [...]
|
|
67.
cridar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
marranejar, cridar, un infant que té una rabiola. vociferar, parlar a grans crits. rugir, parlar cridant amb ràbia. clamar clamorejar bramar, cridar fort (per ext.). alçar el diapasó, alçar la veu. moure fressa Ant. Secretejar: parlar en veu molt baixa. Xiuxiuejar. 2 protestar, reclamar. 3 Fer [...]
|
|
68.
morir
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
darrer badall(fam.) exhalar l'esperit (o l'ànima) fer el darrer alè anar-se'n al cel(en llenguatge religiós) donar (o retre) l'ànima a Déu, íd. anar-se'n(fig.) volar al cel, es diu d'un infant. anar-se'n a l'altre món(o a l'altre barri) retre (o pagar) el deute a la natura pagar tribut a la mort [...]
|
|
69.
parlar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
) balbucejar, balbucitaro llaviejar, parlar d'una manera poc clara, amb pronunciació vacil·lant. gatgejar, fer, un infant, com si volgués parlar. cantarellejar, parlar fent una cantarella. salar, parlar emprant es i sa en lloc de el i la. mastegar, parlar entre dents [...]
|
|
70.
arranjar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
, arranjar malament una cosa. engarbullar, arranjar una cosa de qualsevol manera. urbanitzar, arranjar un lloc per fer-lo habitable. acotiar, endegar, endreçar. A l'avi li agrada que l'acotiïn com un infant. Cp. adaptar, amenitzar, ordenar (->). Ant [...]
|
1 Deixar una cosa en poder d'algú, a la discreció d'algú; renunciar a una cosa.
deixar. Deixar els estudis.
cedir
renunciar. Renunciar a una empresa.
lliurar. Lliurar una ciutat a l'enemic.
abdicar (les opinions, els interessos, les creences, etc.)
desertar, abandonar un partit, una causa, etc., que hom no hauria d'abandonar.
allunyar-se o fugir (d'una cosa). Fugir dels vicis.
deixar a una banda
deixar de banda
apostatar, abandonar la religió per professar-ne una altra; per ext. abandonar totalment un partit, etc.
arraconar, abandonar una cosa com a inútil, retirar-la de l'ús. Uns llibres que tenia arraconats ja feia anys.
donar-se de baixa (d'un partit, d'una societat, etc.)
despullar-se (d'una cosa), abandonar-la voluntàriament.
desfer-se (d'una cosa)
fer-hi la (o una) creu (a una cosa), abandonar-la per sempre.
dur a malbarat (una cosa), abandonar-la.
plegar (un negoci)
renegar (les seves opinions, la seva religió, etc.)
demetre o dimitir, abandonar un càrrec.
resignar, abandonar voluntàriament a favor d'algú un càrrec, etc.
relinquir, abandonar una cosa a la qual hom ha de renunciar.
exposar, en la frase exposar un infant: abandonar-lo en un lloc on pugui fàcilment ésser trobat.
deposar (el seu orgull, la seva actitud).
evacuar, abandonar el lloc que hom ocupava.
deshabitar, deixar la casa on hom habitava.
girar les espatlles, abandonar algú. Perquè no pugui girar les espatlles al pecador (Eiximenis, citat per Alc.).
plantar (fam. íd.). En sentir això li girà l'esquena i el deixà plantat.
plantificar
desemparar
passar-se o empassar-se, abandonar, algú, el seu partit, etc., per passar a formar part d'un altre. Empassar-se a l'enemic. És un empassat, un desertor, en sentit ampli.
deixar (algú) a l'estacada, deixar-lo en un perill, una dificultat, un destret, etc.
desnonar, es diu quan el metge dona un malalt per incurable. Es morirà aviat: el metge l'ha desnonat.
caragirar-se, abandonar o renegar d'un partit, etc.
penjar els hàbits, abandonar la carrera eclesiàstica o monàstica.
Cp. exclaustrar-se: abandonar la vida religiosa.
rebordonir-se, abandonar els seus estudis, esp. l'estudiant de capellà.
→ negligir.
2 (abandonar-se pron.)
donar-se
lliurar-se
cedir (v. intr.). Va cedir a aquell home, s'hi va abandonar, s'hi va donar.
deixar-se anar
© Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana