1 errar. vagarejar, vagar a la ventura. banderejar fer la bandera(dial.) andarejar, vagar d'un costat a l'altre sense objectiu. anar a la ventura anar pel món anar per aquests mons de Déu vaiverejar esquirolejar extravagar, apartar-se del seu camí. 2 vacar. 3 Vagar-li, a algú, de fer una [...]

1 voltar. 2 vagar, recórrer. 3 filmar. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

1 inspeccionar. patrullar 2 Caminar pels carrers sense objectiu precís. vagar, errar, passejar. rodar rondejar andarejar dardar esquirolejar 3 esforçar-se. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

(un càrrec, etc.) vagar. Aspirava a un càrrec que vagava. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

1 v. intr. Anar a l'atzar, d'una banda a l'altra. vagar(->) vagarejar vagabundejar divagar rodar anar a la ventura 2 Desviar-se de la veritat, moralment del camí dret. fallar caure en error equivocar-se(->) faltar(->) enganyar-se(->) 3 v. tr. No encertar. equivocar. Ha equivocat [...]

1 lleguda oci. Ho faré quan tingui una hora d'oci. 2 Tenir lleure de fer una cosa: Vagar. Ara no em vaga d'endreçar els llibres. Lleure(v. intr.). Vindré tan aviat com em llegui. Tenir avinentesa(de fer una cosa). Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

1 En sentit propi: vagar. 2 Fig. (sentit en què hom usa generalment el verb divagar) variejar(≠ desvariejar) vanejar vaguejar branquejar(fig.) extravagar, deixar-se anar a digressions. perdre el fil pixar fora de test escopir fora de la trona(Alc.) fugir d'estudi. Limiteu-vos a l [...]

(fam.) escampar la boira(fam.) anar a escampar els pardals(fam.) anar a prendre l'aire anar a prendre el sol(esp. a l'hivern) ramblejar, passejar-se per la rambla. vagar. 2 (passejar-sepron.) (fig.) burlar-se. 3 v. tr. acompanyar. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]